BADIA

Els problemes d’una ciutat erigida en amiant

Un dels pisos afectats per l'amiant de Badia del Vallès / Lluís franco

Badia del Vallès es va aixecar durant els anys 70 per generar habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona. Al llarg de la dècada, van construir-se, simultàniament, uns 200 blocs de pisos. Tots, recoberts de ciment i tones d’amiant, una barreja anomenada fibrociment. Es tracta d’un tòxic que, en degradar-se, dispersa fibres cancerígenes a l’aire.

Les galeries exteriors, els tubs de ventilació i les cobertes farcides d’aquest material són la fisonomia inconfusible dels edificis residencials de la ciutat. Quaranta anys després d’erigir-se, el pas del temps ha començat a fer efecte: un 80% dels pisos contenen amiant en mal estat. El fibrociment, perillosament a prop de les finestres, es descompon, simultàniament, a tots els habitatges, fissurat, esquerdat, desgastat. Els veïns i la ciutat, en conseqüència, queden exposats ambientalment a les malalties respiratòries que es deriven d’aquesta substància. És l’únic municipi que afronta un problema higiènic i social d’aquestes dimensions. Probablement, tal com apunten els estudis sobre la qüestió, a cap lloc de l’Estat hi ha una concentració més gran d’amiant per persona.

En els darrers anys, s’ha disparat l’estat d’alerta entre els veïns i l’Ajuntament, conscients que cal actuar. Davant la urgència, les primeres actuacions, el 2016, van anar dirigides a retirar l’amiant dels espais i edificis públics. Prioritat, sobretot, a guarderies i escoles. Després, complexos esportius, edificis del consistori i via pública. El gener del mateix any, l’associació de veïns va constituir la Comissió de l’Amiant per conscienciar la població.

El 80% dels pisos de Badia contenen amiant en mal estat, deteriorat, trencat, esquerdat o fissurat / Lluís Franco

Un estudi, una gran passa

La lluita contra el tòxic ha desembocat en un gran primer pas, un estudi únic a Europa, cofinançat entre l’associació de veïns i l’Ajuntament: El mapa de l’amiant. És un projecte que, a través de tecnologia pionera a l’Estat, mostrarà la situació actual i permetrà establir prioritats per a la retirada d’aquest material dels habitatges. L’està dirigint l’especialista Lluís Mallart, un dels experts més reconeguts en l’àmbit internacional en aquesta matèria. Se’n sabran els resultats el gener.

“És un estudi que neix de la ciutadania, de l’angoixa. I estem generant el neguit perquè polítics i legisladors actuïn”, expressa Mallart, que fa quatre anys que s’ha bolcat en la ciutat. Des de l’associació de veïns, que miren pel benestar de la ciutat, però sobretot pel futur dels infants, es clama: “Volem fer reaccionar les administracions. Portarem l’estudi a Catalunya, Espanya i Europa”.

“Entenc la gent. Jo també visc a Badia, tinc amiant a casa i estic preocupada. Ha arribat el moment de solucionar el problema”, assenyala Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès

L’alcaldessa de Badia, Eva Menor, en aquest sentit, explica que la intenció és fer corresponsables les administracions competents: “Nosaltres i els veïns sols no podem”. I afegeix: “Crec que el que sortirà d’aquest informe és que l’amiant no només afecta el parc d’habitatges, sinó també la qualitat de l’aire, la qual cosa és un tema de salut pública”.

Falta de consciència a Espanya

“Com pot ser que a l’Estat encara s’analitzi l’amiant amb un microscopi ocular, i no amb un d’electrònic?”, s’indigna Mallart, que compara els mètodes que s’utilitzen aquí amb intentar agafar amb la mà dos peixos a dins d’una piscina immensa. L’especialista també denuncia que a Espanya no hi ha valors establerts sobre l’amiant, i s’han d’utilitzar els francesos.

D’altra banda, adverteix que la presència d’aquest tòxic, que fins a l’any 2002 es va poder produir i comercialitzar legalment, està completament estesa, i a vegades de forma oculta. A Sabadell també: a canonades, patis, calderes o, per exemple, falsos sostres.

L’amiant és un tòxic que, en degradar-se, dispersa fibres cancerígenes a l’aire / Lluís Franco

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top