Ciutat

El Dia dels Innocents

Dia dels Sants Innocents a Sabadell / AJUNTAMENT DE SABADELL

Anys fa que als aprenents dels tallers mecànics se’ls demanava la clau de girar el taller. O se’ls manava d’anar a llimar l’enclusa. O que anessin a buscar el compàs d’espera, o una caixa d’estirabots roscats.

Aquestes tasques mítiques i inexistents i aquestes eines imaginàries, aviat van quedar fora de lloc i la brometa perdia la seva consistència i credibilitat. El candor i la innocència de la canalla tenien un límit. Segurament que la innocència és la primera qualitat que es perd.

Es defineix com a innocent aquell que no fa mal, que no ha fet mal o que ignora el mal. I com a innocentada, tot acte o paraula propis d’una persona sense malícia o càndida. Allò que es fa per enganyar algú el Dia dels Innocents.

El dia 28 de desembre se celebra el Dia dels Innocents. Segons l’evangeli de Mateu, Herodes el Gran va fer matar tots els infants menors de dos anys nascuts a Betlem per tal posar fi a la vida del futur messies i evitar cap mena de competència. Anys més tard, a partir de l’hàbit d’alguns monestirs medievals de donar el poder, aquest dia, a un infant, es va iniciar el costum de gastar tot tipus de bromes.

De com era el Dia dels Innocents a finals de segle XIX ho sabem gràcies a Marian Burguès: “Cada any era una broma per a la xicalla. De bon matí –llavors ningú no es llevava més tard de les cinc– ja posaven llufes a les dones que anaven a missa. Hi havia qui posava fum d’estampa a les piques d’aigua beneïda.

En sortir de missa, tothom que s’havia persignat portava la cara emmascarada”. “Enganys als aprenents de tots els oficis, noves de coses estranyes succeïdes aquí o a fora; contes forjats per caps calents, promeses que no es complien, morts que ressuscitaven, vius que havien mort de repent..., de tot corria.

Pels Innocents passava sovint que el fuster que badava, feia i portava la caixa amb l’aprenent a una casa que no hi havia cap mort”. A finals de segle XIX, qui rebia la seva caixa mortuòria era víctima d’una broma pesada més que no pas una innocentada. Actualment, rebre un taüt no és possible, però sí que hi ha qui ha llegit la seva esquela al diari. Una altra broma més que pesada.

La innocentada del dia per antonomàsia és la de penjar la llufa. Es coneix amb aquest nom aquella figura o aquell tros de drap, paper o qualsevol altra cosa que es penja per burla al vestit d’alguna persona sense que ella se n’adoni.

És, segurament, la innocentada més antiga que encara té plena vigència. Per telèfon les bromes als aprenents van haver de ser modernitzades amb imaginació. Era evident que la clau de girar el taller ja no colava, però sí l’estri a demanar era la clau de collar amb la mà esquerra, l’engany era creïble i el pobre nano es passava tot el matí deambulant per l’empresa ignorant el fart de riure que es feien els altres a costa seva.

Un dels estris més usuals a les innocentades, o bromes, era el telèfon. Aleshores els aparells de telèfon eren de color negre. Eren uns aparatosos atuells constituïts per una base que duia el disc de marcar els números i un auricular unit a la resta per un cable cargolat i extensible.

La banda de dalt de l’auricular era per escoltar i la de baix per parlar. La broma consistia a untar de tinta negra (si era xinesa millor) l’auricular d’escoltar. A mig matí, tots els que l’havien utilitzat duien una orella ben emmascarada amb un cercle de color negre.

Parlant de telèfon, eren molt celebrades i gaudides les innocentades i bromes utilitzant aquest aparell. Buscant a la guia telefònica cognoms no gaire habituals, es feien tota mena de trucades atrevides i gracioses.

Bé, segons per a qui. Cognoms com Fullat, Gol, Guarro, Lladre, Mut o Tort, per exemple, tenien tots els números per ser víctimes propiciatòries de rebre alguna trucada amb frases, més o menys enginyoses, més o menys gracioses o més o menys pesades.

La guia de telèfons era un tresor aquell dia. Aleshores era impossible saber l’origen de la trucada. L’anonimat donava prou tranquil·litat per sentir-se impune.

La trucada a les farmàcies preguntant si tenien Parches Sor Virginia amb el seu poderós final era famosa i repetida. Va ser explotada com a acudit per molts humoristes. El pas dels temps ha deixat en desús les innocentades.

Els diaris, que durant unes èpoques les havien sovintejat, mantenien tímidament algun intent, especialment a les pàgines d’esports. Ara, amb les xarxes socials, el Dia dels Innocents viu una potent revifalla, i bullen el 28 de desembre. I hi ha qui hi cau de quatre potes.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top