[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Els sabadellencs sabem que la nostra volguda i estimada ciutat és la millor ciutat no del món, sinó que quan hàgim descobert altres planetes, la millor ciutat de l’univers.
Sabadell és prou gran perquè tinguem quasi tots els serveis que es necessiten en la vida quotidiana, i no prou gran per ofegar-se. Tenim contaminació però no tanta com a Barcelona o el Baix Llobregat pel fet de no tenir l’Aeroport del Prat; al nostre només, per sort, només hi ha avionetes. Tenim a vint minuts un parc natural, el de Sant Llorenç del Munt, mil vegades millor que el Parc de Collserola, on la verdura té problemes per desenvolupar-se i a més està hipersaturat de barcelonins estressats.
Tenim uns edificis a l’Eix Macià preparats per quan moltes empreses hi vulguin establir les seves oficines. No us preocupeu, algun dia vindran. Tenim un llac però és prou poc profund perquè mai s’hi hagi ofegat ningú. El de Banyoles és molt més gran però s’hi acostuma a ofegar gent. Tenim un munt d’esglésies romàniques, vuit, tantes que no en fem cap cas: l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, Sant Pau de Riu-sec, Sant Nicolau, Sant Salvador d’Arraona, Sant Julià d’Atura, Sant Vicenç de Junqueres, l’ermita de Togores i una que vam importar, som així d’originals, com Sant Vicenç Verders.
Tenim un passat gloriós, a la nostra ciutat es va iniciar la revolució industrial a Catalunya i a Espanya i hem tingut unes organitzacions obreres de les més desenvolupades de la península. Un president de la I República, Pi i Margall, va ser diputat per Sabadell, van ser-ho també Francesc Layret o Lluís Companys, aquest darrer fins i tot va viure un temps al barri de Can Rull.
Per acabar, un acudit sobre Sabadell que resumeix la nostra alta autoestima a prova de bombes i de governs. Un sabadellenc està molt lluny de casa seva, per exemple a Austràlia, li explica a algú on és Sabadell: Sabadell, Catalonia, Spain, Europe. I aquest li diu: “Sí que està lluny Sabadell!” El sabadellenc respon: “No. Aquí sí que estem lluny, Sabadell està on ha d’estar.”
En un dia com avui, els Sants Innocents, es pot escriure un article com aquest, el problema és que tot i sabent la quantitat de problemes i dificultats que tenim en realitat, no la canviaríem per cap altra. O sí? Per quant?
