Publicitat
Oci i cultura

Springfield contra Shelbyville

Aquesta és una història de dues ciutats, que escriuria Charles Dickens. Una veritable rivalitat que s’ha transmès familiarment durant generacions i que arriba fins als nostres dies. Però que avui s’ha reconduït, des de l’humor, a posicions més gamberres. Emmirallant-nos en la sèrie The Simpson, el combat entre Springfield i Shelbyville.

Albalate esquitxa Llunell i Sáiz amb cava / LLUÍS FRANCO

I és que entitats com Pura Ceba a Sabadell i La Xemeneia a Terrassa han ocupat un espai social i mediàtic de reivindicació de localismes i l’autoorgull. Allò que es coneix com a sabadellenquisme i terrassenquisme. Però amb molta menys solemnitat.

Ho demostren sengles delegacions de Pura Ceba i La Xemeneia, que acudeixen a la cita del D.S. en el terme mig entre les dues ciutats. Territori neutral. La muga. Jordi Llunell i Martí Sáiz hi compareixen per l’equip de les cebes, mentre que Joaquim Albalate és el representant de les xemeneies. Tots expressen un motiu similar per fer néixer el seu col·lectiu: fer créixer l’autoestima de les seves ciutats.

L’origen: unes birres a l’Olut

D’aquí que fa poc més d’un any s’ajuntessin cinc amics a fer unes cerveses al bar Olut. I entre glopada i glopada, sortís la idea crear l’entitat. A banda de Llunell i Sáiz, també hi eren Israel Estopà, Pep Marés i Roger Serra. Aquest darrer explica: “És cert que els de Sabadell fem bandera de la nostra ciutat quan som a Barcelona o a qualsevol altre lloc. Però quan som a casa, també critiquem les nostres mancances”. I reconeix: “És una mica de postureig de cara enfora”.

Albalate hi coincideix, però a la terrassenca: “La Xemeneia va néixer fa 4 anys perquè un grup de joves teníem la necessitat de dir que ser de Terrassa mola, tot i que no sigui perfecta”. Una barreja, doncs, entre assumir les mancances, però reivindicar l’autoorgull.

La trajectòria d’ambdues entitats està plena d’iniciatives en què juguen amb els símbols locals. Així, Pura Ceba ha llençat productes com el Carbó de Terrassa (“ple de dolenteria”), les mongetes màgiques del ganxet (imitant les de la mítica sèrie Bola de Drac) i la pedra de l’Art Tèxtil (talment fos una peça del Mur de Berlín). Aquesta tardor també han editat el llibre sobre el Quinto Tira-me-la, a banda de reeditar les samarretes, que probablement són la iniciativa més popular. No és difícil veure pel carrer els estampats de Bassa Beach i University Sant Pol, així com la samarreta amb els versos Sabadell és capital, del Vallès Occidental. De les terres catalanes, i del món en general.

També els terrassencs han fet samarretes, en el seu cas reivindicant la salsa Viandox (que acompanya els molt populars frànkfurts) i la sempiterna rivalitat (amb el lema Volem canviar Sabadell per Perpinyà). Els membres de La Xemeneia, que van arrencar fa 4 anys, també han apostat per recuperar la revetlla de Sant Joan, organitzant una festa popular amb un gran foc. Igualment han posat en marxa l’Aula de Música (on desenes d’estudiants aprenen a tocar instruments com la gralla, la dolçaina, el sac de gemecs…).

2020: l’esport

I els projectes no tenen aturador. Pura Ceba, per exemple, treballarà aquest 2020 en una línia esportiva. “Sabadell sempre ha estat una ciutat relacionada amb els esports i preparem una proposta que hi estigui relacionada”, explica Roger Serra. Igualment, La Xemeneia prepara la creació de La Mulassa: una nova figura de bestiari, “però més gamberro, que trenqui les convencions”, diu Albalate.

I ja que sembla que han pactat una treva per Cap d’Any, treuen el cava. Albalate s’ofereix de pressa a encetar l’ampolla i s’esmerça a esquitxar els col·legues sabadellencs. Brindis. Potser fins i tot s’han caigut simpàtics. Després tornaran a casa i parlaran, davant dels amics, del suplici que ha estat fer una treva amb l’enemic més íntim.

Publicitat
Comentaris
To Top