JORDI SERRANO

‘Lawfare’

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Avui quan es busquen formes d’arreglar un conflicte català, un dels errors més comuns és voler acotar-lo com si fos un problema acabat de descobrir i que té a veure amb la darrera declaració del darrer responsable polític.

Ara a Espanya s’està descobrint un nou terme que evidentment farà fortuna: lawfare, és a dir, la guerra jurídica. Un concepte que els catalans hem après de les entitats de defensa dels drets civils cada cop que s’han vulnerat els drets dels republicans catalans. De fet, desenes i desenes de vegades.

Tot va començar, cal recordar-ho, quan un tribunal en què gran part dels seus membres havia caducat el seu mandat, i en què hi havia un governador civil franquista responsable de la mort de Javier Verdejo, un jove d’Almeria de la Joven Guardia Roja, va cometre el primer gran acte de lawfare. Van fer la sentència contra l’Estatut quan s’havia fet un procés modèlic de reforma. No es van fotre dels catalans, solament, sinó del Congrés i del Senat espanyols. Una cosa que els espanyols d’esquerres i humanistes en general no van voler veure. La reforma de l’Estatut proposada inicialment per ERC, amb Maragall del PSC i Saura d’ICV-EUiA va ser la tercera via.

Ara, amb el nou govern espanyol, totes les trampes de la guerra judicial es posaran en marxa. L’editor de Manuel Marchena, per exemple, ha amenaçat públicament els advocats de l’Estat de portar-los als tribunals, plens, és clar, de jutges d’extrema dreta.

Per aquestes raons discreparé amablement amb Joan Marcet, qui va ser diputat al Congrés pel PSC durant sis legislatures (1982 fins al 2004) i que en va arribar a ser vicepresident segon, quan en un article publicat fa uns dies en aquest mateix diari va escriure: “La desobediència civil no pot esdevenir desobediència institucional, ni confondre’s amb les extravagants teories de la no-violència”. A veure si ens entenem, si l’aparell judicial amb el Consejo General del Poder Judicial, Tribunal Suprem i Audiència Nacional (antic TOP) més el Tribunal Constitucional comencen a fer joc brut, què hem de fer els ciutadans i les institucions que ens representen democràticament? Quan veiem que Carlos Lesmes, el president del CGPJ, fa més de 50 nomenaments de les altes instàncies judicials quan fa un any que el mandat ha caducat i omple tots els alts càrrecs de gent d’extrema dreta, què hem de fer i de dir? Quan veiem que al TC hi ha majoria de gent d’extrema dreta des de fa més de vint-i-cinc anys, què hem de fer? Rendir-nos? Són ells els que han trencat les regles de joc democràtic i s’han apropiat de les institucions de tots.

Això és el que ara patirà el govern del PSOE amb UP els propers mesos. El PSOE es penedirà de no haver actuat abans en el conflicte català davant de tants energúmens.

Comentaris
To Top