Enamorat d’aquest esport. El sabadellenc Ramon Vilà, nascut l’11 de setembre de 1997, es va enamorar del bàsquet a l’Escola Pia de la nostra ciutat quan tenia 9 anys. “Va ser una etapa molt especial i vaig fer amics que encara conservo”, explica. Aviat va demostrar els seus dots i el FC Barcelona el va reclutar amb només 11 anys. Allà va completar la seva etapa formativa fins als 18 anys. Al Barça B (LEB-Or) va tenir d’entrenador l’Alfred Julbe, “un dels millors que he tingut mai. Gràcies a ell vaig millorar molt físicament i tàcticament”, reconeix. També ha estat internacional en totes les categories inferiors i presumeix amb orgull del títol europeu sub20 sent el jugador més jove de l’equip estatal. A la final va ser clau amb 18 punts i 14 rebots.
Vilà, durant un partit / CEDIDA
Estudiava Economia a la Univertsitat Pompeu Fabra i es va adonar que li era difícil compaginar estudis i bàsquet. Això li va fer plantejar-se l’opció de provar l’aventura americana. El primer destí de la lliga universitària (NCAA) va ser Arizona State, una universitat de gran nivell per on hi han passat jugadors com James Harden. “És la típica universitat de les pel·lícules americanes, amb un campus amb 60.000 estudiants on es viuen experiències úniques. Jo, per exemple, vaig formar part d’una fraternitat que es diu Pi Kappa Alpha”. El seu primer any esportiu va ser positiu, però el segon any va buscar nous horitzons. “Quan vaig rebre l’oferta de la University of Tennesseee at Chattanooga no vaig poder dir que no. És una universitat més discreta, amb 11.000 estudiants, que juga a un nivell inferior de l’Arizona, però va apostar molt fort per mi i les coses estan anant molt bé”. El Ramon juga a la conferència Southern Conferenc, que l’any passat va acabar com la 12a millor de les 32 que hi ha.
Diu que la vida a Chattanooga, quarta ciutat més gran de l’estat de Tennessee, es molt tranquil·la. Viu en un apartament amb la seva parella, una noia nascuda a Chicago però que es van conèixer a Arizona. Ell estudia Business Management. Admet que li va costar adaptar-se i va trigar uns sis mesos a parlar bé l’anglès, però “ha valgut la pena venir”. Tot i això té un objectiu clar: “Quan acabi la carrera universitària vull fer realitat el meu somni de petit: jugar a la lliga ACB”.
