És indubtable que el debat d’investidura ha deixat un aire guerracivilista que fa més por que goig. Però tot i aquest ambient tan enrarit hi ha almenys dues conclusions positives que s’afegeixen al propi fet de tenir finalment un govern: que sigui un govern de coalició —que implica necessàriament parlar, negociar, fer política—, i que es degui en part a un dels partits independentistes protagonistes del “procés” —que fa pensar que hi haurà un intent efectiu de donar passes per desencallar el conflicte polític a Catalunya—.
En aquesta investidura d’alt voltatge les fake news i la desinformació, velles conegudes dels feixismes de tota la vida, van tenir el seu protagonisme. Per una banda, els portaveus dels partits de l’oposició en van fer un ús prolífic, i molt notablement un dels diputats del partit d’extrema dreta, que no en va tenir prou inventant-se les dades de crims de residents estrangers —business as usual—, sinó que també es va inventar els delictes concrets dels que parlava! Dignes aprenents del pitjor Trump.
I, per altra banda, van formar part del discurs d’investidura de Pedro Sánchez, que es va comprometre a desenvolupar una estratègia nacional de lluita contra la desinformació, respectant “escrupolosament” la llibertat d’expressió i d’informació. “La mentida, la calúmnia i la falsedat no són fenòmens nous però la irrupció de la digitalització ha perfeccionat la seva producció i facilitat la seva expansió”, va exposar el llavors candidat.
Tot i que la desinformació s’atribueix sovint als mitjans de comunicació —i, sovint, amb raó—, el que fa que les fake news “modernes” (en oposició a les de tota la vida, diguem-ne) siguin un fenomen pràcticament impossible de combatre és la capacitat de distribució que els ofereixen les xarxes socials —que segmenten fins a l’extrem les audiències i els missatges gràcies a les dades que els regalem, i són més efectives que els nostres propis sentits—, i la pèrdua galopant de capacitat periodística d’uns mitjans de comunicació raquítics, que intenten (intentem) combatre amb espases de fusta una batalla que es combat amb terabytes i data-mining.
Ignoro quines mesures inclou l’estratègia que té al cap Pedro Sánchez per combatre la desinformació (si és que ja les té definides), però seria bo que anessin encaminades a reforçar la informació veraç, contrastada i independent. Contra la desinformació, més i millor informació. Això és: bon periodisme i mitjans més sans.
Hi moltes maneres d’ajudar al sector i reforçar el múscul periodístic, i no em refereixo a mesures clientelars a cop de subvencions interessades o de publicitat institucional, que sovint debiliten encara més la independència dels mitjans.
Em refereixo a mesures fiscals, per exemple: al Regne Unit els diaris en paper tenen un IVA del 0%, i aviat també les seves webs, a rel d’una recent sentència de la justícia anglesa a favor de les edicions digitals de The Times i The Sunday Times. O a polítiques d’educació ciutadana i d’implementació tecnològica. O a polítiques de dignificació de la professió periodística. O, per exemple, podrien portar aquí Newseum, el museu del periodisme i la premsa que acaba de tancar a Washington D.C.
Tot són idees, però de ben segur que donarien el missatge adequat a uns mitjans i uns periodistes a qui sovint s’assenyala injustament com a responsables del problema, quan en realitat en són víctimes directes. Ja veuen que no perdo l’optimisme!
