[Per Josep Mercadé, periodista]
D’entrada no tinc la pretensió de fer cap evocació històrica. Simplement em referiré al calendari de la Unió Excursionista de Sabadell que amb el títol de Sabadell ahir està fent una fantàstica aportació a la història gràfica local. Aquest document facilita la comprensió del present i ens il·lustra sobre el Sabadell més antic. El treball de la Secció d’Història de la UES és d’una gran solvència.
Les imatges del calendari d’aquest any (ja publicades en aquest diari) mostren algunes de les grans transformacions que es van produir a la ciutat a finals de la dècada dels anys 80 i els primers dels 90. Aquells anys previs i posteriors a les Olimpíades de Barcelona 92, de les quals en va ser molt crític l’alcalde Antoni Farrés, però que va saber aprofitar algunes de les sinergies.
Una petita anàlisi sobre un passat relativament recent com poden ser els anys 80 o 90 ens permet entendre les coses d’avui. Per exemple, aquests dies veiem com el govern municipal vol portar a la picota el Mercat de Campoamor, tot i que l’oposició ha aconseguit frenar-ho momentàniament fins i tot amb l’acceptació del mateix govern. La foto no surt al calendari de la UES, és clar, tot i ser d’aquest període. L’edifici no és cap meravella arquitectònica.
Si finalment l’enterren, els socialistes hauran estat els mateixos que el van fer néixer. L’equipament va ser promocionat pel govern de Felipe González els anys 80. Aquest equipament, el de Torre-romeu i el dels Merinals van ser promoguts per una empresa estatal de mercats que es va alimentar a força de fer instal·lacions d’aquesta mena a diferents ciutats d’Espanya. En aquells projectes hi havia més imposició, disfressada de facilitats al govern municipal, que criteris objectius sobre la conveniència o no d’aquests mercats. Els resultats posteriors ja s’han vist. Es van adjudicar les parades, es van obrir, però després s’han deixat consumir per la mateixa crisi dels mercats.
Quedem-nos amb aquesta imposició disfressada. Una cosa semblant va passar amb la Bassa de Sant Oleguer, que sí que surt en aquest calendari. La Generalitat va oferir a l’alcalde Farrés a mitjans dels 80 fer aquesta macro piscina. El govern municipal hauria preferit dues o tres instal·lacions més petites pel mateix pressupost. Però a la Generalitat de Jordi Pujol li interessava fer una sèrie d’equipaments faraònics. Per tant, Farrés va acabar acceptant el que tenim. I, per cert, al final també ha portat problemes de fuites que l’anterior govern municipal va haver de resoldre fent una gran despesa no prevista. Coses del Sabadell d’ahir.
