La sorpresa és majúscula en veure-ho per primera vegada. Deixa bocabadat. Al Garatge Fleca, del carrer de Sant Francesc (Centre), el sabadellenc Joan Puig hi té un museu privat d’objectes relacionats amb el món eqüestre. En travessar la porta d’entrada, el primer que dona la benvinguda és un cavall ben negre que, com diu ell, “la sort que tenim és que no menja”; és una maqueta a escala real.
Pla general del museu de Joan Puig / VICTÒRIA ROVIRA
Al museu cada detall compta. El pany de la porta d’entrada és una ferradura i el llum del sostre, una roda de carro. Un cop dins l’espai museístic, les quatre parets estan decorades amb elements decoratius o d’equipament pels cavalls. I, al centre, la joia: un carro francès de tipus break del 1880 importat pel seu avi, amb un ninot, també a escala real, que imita un cotxer, les persones que portaven els cotxes de cavalls anys enrere. Porta una brusa i la roba habitual que vestien aquestes persones, menys les sabates, que en porta unes de vestir. “Li estic buscant unes espardenyes!”, apunta Joan Puig.
Entre el material, impol·lut, també hi ha algunes vitrines amb imatges de record i trofeus. Aquest sabadellenc ha participat en desenes de passades i algunes competicions, també curses, en què s’ha endut algun premi. Collars “n’hi ha de tres formes: l’anglesa, que el poses a la inversa; l’espanyola, que va obert per dalt; i la francesa, que s’obre per baix”. Entre selles de tot tipus i estreps, de més simples a més elaborades, com unes àrabs, hi ha algunes garrofes, el menjar que més agrada als cavalls.
“Per a ells és com la nostra xocolata”, resumeix. El museu també compta amb una barra, encara que com explica el seu propietari hi ha certs productes que millor no tocar-los. Està equipada amb un gramòfon –que encara funciona– i al seu costat, també d’una llar de foc, hi ha una taula on s’han produït reunions que han unit les dues colles de la ciutat, la Vella i la Nova, per exemple.
Tradició familiar
Que Joan Puig custodiï aquest museu particular no és casualitat. Als anys 50 el museu era al garatge, i als anys 60 va passar a ocupar l’espai actual, anteriorment sala de festes. El seu avi, Joan Puig Viñals, va fundar La Sabadellense, companyia de tramvia, com es deia aleshores, que feia el transport de passatgers amb cotxes de cavalls per la ciutat. Puig Viñals, de fet, també és el fundador de la Colla Nova perquè un any que la Vella no anava a sortir per la pluja ell va empènyer un grup a fer-ho i des d’aleshores van formar la seva colla.
I, com no podia ser d’una altra manera, la visita acaba passant de nou per sota de Sant Antoni, que resta en una vitrina sobre la porta d’entrada.
