Ciutat

Experts de la Universitat de Barcelona alerten de la mort de ducs al Vallès

L’Equip de Biologia de la Conservació de la UB ha detectat el darrer any uns cinc exemplars d’aquest mussol ofegats, enverinats o electrocutats a la rodalia de Sabadell. Però en podrien ser més

Un exemplar de ‘bubo bubo’, un duc eurasiàtic / PIQSELS (CEDIDA)

Els ducs, els mussols més grans d’Euràsia, estan desapareixent de Catalunya. Al Pirineu gairebé no en queden i a les serres prelitorals, són cada cop més rars. Al Vallès Occidental, on s’havia recuperat aquesta espècie a partir dels anys seixanta, estan caient com a mosques. En el darrer any, investigadors de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (UB) n’han detectat almenys cinc de morts a Ullastrell i entre Sabadell i Terrassa.

“Són les primeres dades, però indiquen que la mortalitat és elevada”, alerta el doctor Joan Real, director de l’equip de recerca de la UB. Això és així perquè no tots els ducs morts són detectats, i perquè només alguns d’ells estaven monitorats amb GPS. Aquest és el cas, però, d’un dels ocells trobats a la rodalia de Sabadell: un exemplar de duc adult que va morir electrocutat per una torre d’alta tensió.

Durant el temps que fa que dura l’estudi, l’equip de la UB ha detectat en l’àmbit de Sabadell fins a quatre territoris ocupats per parelles de bubo bubo, el duc eurasiàtic, “cosa que és d’una densitat extraordinària, considerant el context de les muntanyes properes”, indica el professor Real. Alguns d’aquests exemplars que els investigadors han estat seguint han començat a aparèixer morts. Els seus principals enemics: les torres d’alta tensió, els rodenticides (verins per a rosegadors) i les basses.

Un duc mort entre Sabadell i Terrassa per una torre d’alta tensió / JOAN ORTÍ (CEDIDA)

“A moltes zones de Catalunya la població de ducs està disminuint, i això és conseqüència directa de l’impacte de l’activitat humana. Especialment per les torres elèctriques”, corrobora el doctor Santiago Mañosa, director del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i expresident de l’Institut Català d’Ornitologia, “tot i que el duc és un ocell que no està en greu perill d’extinció, aquestes morts són igualment preocupants. A més, s’han detectat animals morts en circumstàncies similars que sí que estan en seriós perill, com és l’àliga cuabarrada o àliga perdiguera”.

Els ducs són una espècie que resulta molt bona indicadora de la qualitat ambiental d’un territori. I especialment de l’abundància de petits mamífers i aus de mida mitjana, que són les seves preses principals. “La desaparició del duc vol dir que encara tenim ambients, infraestructures i tòxics molt perillosos”, assegura el doctor Real.

Solucions i conscienciació

Davant aquesta situació, els experts asseguren que hi ha solucions a l’abast que es poden implementar. En el cas de les basses, per exemple, amb rampes. I amb els rodenticides, utilitzant-los només puntualment o buscar mètodes alternatius com trampes. “Aquests verins són molt tòxics i no es comprèn com es poden comprar en un supermercat”, opina Mañosa, “en l’àmbit domèstic són un risc per a les persones i les mascotes. En granges, si cal utilitzar-los, hauria de fer-se amb molta cautela i de manera professional”.

Pel que fa a les torres elèctriques, el principal perill, la solució és protegir els cables, ja que “els ducs les utilitzen com a atalaia per caçar i s’electrocuten”, diu Mañosa. A més, com que és un ocell gran, és fàcil que el duc xoqui amb els cables quan aterri o quan voli, cosa que a aus més petites no els passa. “El que cal fer és posar mesures tècniques als suports que evitin l’electrocució o senzillament posar dissenys de torres segurs i que existeixen”, opina Joan Real.

“Encara es poden fer més coses per protegir les aus; però el primer és que la gent sigui conscient del problema. Tant de bo la societat entengui el perill de perdre biodiversitat”, afegeix. “En una societat socialment avançada i econòmicament potent com la que tenim, hem de ser capaços de mitigar aquests impactes tan negatius pel bé de les futures generacions. I per revertir-ho, tots i cadascun de nosaltres hem d’actuar”, coincideix també Joan Real.

Comentaris
To Top