Ja fa 14 anys que Josep Oliu, president del Banc Sabadell, fa honor al seu compromís de visitar la Cambra de Comerç de Sabadell per fer balanç de l’any anterior i repassar les perspectives econòmiques de l’any que comença. Ahir ho va fer per primera vegada amb Ramon Alberich com a amfitrió –les 13 vegades anteriors, el president de la Cambra era Antoni Maria Brunet–, a escasses setmanes de complir els seus primers 20 anys com a president del Banc.
Com que el Banc no ha patit cap “terrabastall” –com ell mateix va dir– el 2019 i, per tant, no va haver d’aturar-se gaire en explicacions internes, Oliu es va mostrar relaxat i va centrar-se a dibuixar les seves perspectives de l’evolució de l’economia i les grans tendències del món i la seva visió del sector bancari –un sector, per cert, en un procés de transformació tan radical com quasi qualsevol altre sector de l’economia–. I va ser un luxe, la veritat. Perquè agradin més o menys les seves idees i la seva visió, són les idees i la visió d’una de les persones més influents a l’economia espanyola i tenen un interès indubtable. I escoltar-lo en directe, relaxat, en un acte que té un cert sabor de reconeixement sabadellenquista, en un auditori ple del tot Sabadell, és una prova més que el Banc no només té la ciutat al cognom.
Del que ens va explicar, em va interessar especialment el que va identificar com les “grans transicions de fons” i com afectaran el negoci bancari. Oliu va anomenar 6 tendències que ho transformaran tot, en tots els àmbits, també a la banca: les noves formes de comunicació –“que un missatge de 280 caràcters sigui capaç de desmuntar un estudi acadèmic” per exemple–; la digitalització –font de nous competidors i origen de canvis profunds en els consumidors–; l’envelliment poblacional; el nou paradigma de les relacions internacionals –la posició de la Xina, el Brexit, etc.–; la consciència de desigualtat –“mai hi havia hagut tanta igualtat com ara, i alhora una pitjor percepció de la desigualtat”–; i, per últim i molt especialment, el canvi climàtic.
Oliu va parlar del canvi climàtic no com un ecologista apassionat, sinó com un banquer plenament conscient que la sostenibilitat serà un dels principals factors que governarà l’economia del futur. Un exemple pràctic, al seu negoci? Doncs que a l’scoring creditici de les empreses, el banc valorarà el nivell de compliment amb els objectius de sostenibilitat ambiental, per exemple.
I quan els bancs es mouen, ja està tot dit.
