Fabricació additiva, realitat augmentada, ‘cloud computing’, ‘big data’, Internet de les coses… La revolució tecnològica ha aterrat a les empreses amb paraules pròpies. Tecnicismes i anglicismes que són avui el maldecap de l’empresariat. Coincidint amb una jornada organitzada per la Fundació per la Indústria, el D.S. ha volgut treure l’entrellat de la indústria 4.0. L’empresari es pregunta: “Què és i per a què servirà? Com puc accedir a totes les noves tecnologies?” Al mateix temps, el treballador es qüestiona: “Perdré el meu lloc de feina? Després d’anys treballant, ara m’he de reconvertir? I en què?” Hem fet cinc preguntes a cinc experts i la conclusió és que no hi ha una resposta única més enllà que es tracta de la revolució de l’‘ara o mai’.
PREGUNTA 1. Per a què ens pot servir la indústria 4.0? Quin sentit té per al sector?
Núria Salan: “Fabricar com fa 200 anys és romàntic però no és pràctic. La indústria 4.0 no deixa de ser la indústria actualitzada, capaç de canviar… I això es fa començant per fer grups de treball multidisciplinaris i diversos per aconseguir productes acceptables per a la majoria de la població. Un exemple: fa falta un vegà a l’empresa? Doncs sí, perquè ningú és propietari de la veritat absoluta.”
César Sánchez: “Representa la irrupció de noves tecnologies que impacten en tots els processos industrials: com ens relacionem amb els clients, com fabriquem… un impacte global en tots els processos industrials. Produirem més ràpidament i serem més competitius.”
María Helena de Felipe Lehtonen: “Es tracta del següent: les empreses o es digitalitzen o no seran competitives. En el punt en què estem ara, Fepime aposta per incloure desgravacions en una nova llei que contribueixin al canvi tecnològic.”
Xavier López: “És la transformació digital de la indústria. En la indústria, tecnologia digital des de la cadena de subministrament, millorar el control de qualitat i el manteniment de les màquines… o entendre millor els teus clients i saber com interactuen amb els productes.”
Àurea Rodríguez: “La indústria 4.0 és un concepte que incorpora les tecnologies punteres d’avui dia aplicades per la nostra indústria. 3D, nous materials… són canvis tecnològics que no tenen sector i que afecten tothom de la mateixa manera. L’administració pública també ha d’adoptar les tecnologies i ser-ne el promotor perquè si no es quedarà obsoleta.”
PREGUNTA 2. Digui algunes eines que consideri imprescindibles i com creu que s’haurien d’aplicar a la indústria.
Núria Salan: “Una comunicació transparent i planificar a llarg termini és clau. També hem d’obrir la ment: hem après a treballar amb màquines i amb països molt llunyans i ara hem d’acceptar que el teu cap sigui més jove que tu, porti pintes, faci uns horaris atípics o sigui una noia. Això no resta, això és un valor afegit.”
César Sánchez: “Pel que fa a les maneres de fer, l’adaptació és bàsica en la innovació i ha de ser constant. Cal afegir la creativitat que només dona el factor humà i la generació de talent. Pel que fa a les tecnologies, la ciberseguretat s’ha d’aplicar a totes les empreses, també a les indústries. El risc està al núvol, a Internet… tots estem exposats als atacs cibernètics.”
María Helena de Felipe Lehtonen: “Hi ha molts bons exemples aplicats a l’empresa. Per exemple, aquell petit comerç amb cinc treballadors que ha estat capaç d’instal·lar un CRM per arribar a un públic ampli més enllà del seu barri o la introducció d’intel·ligència artificial en una mitjana empresa per cribrar millor i arribar al públic objectiu.”
Xavier López: “Dues actuacions serien incorporar la tecnologia digital per anticipar l’ús i la freqüència amb què el nostre client utilitza els productes i també recollir dades millorar els processos de manufactura interns.”
Àurea Rodríguez: “Les recomanacions que faria és ser conscients que la tecnologia no té fronteres i que el nostre mercat és el món. Parlem de blockchain, d’IoT… però el futur és la integració de totes les tecnologies per agafar competitivitat. Actitud, innovació i tecnologia serien les tres grans idees.”
PREGUNTA 3. Creu que estem lluny en l’aplicació d’aquestes tecnologies?
Núria Salan: “Estem més lluny del que pensem. Hi ha empreses que es pensen que fent una bona web ja n’hi ha prou. La mediocritat ens mata i hem de ser valents: la foto de l’equip directiu de moltes empreses és igual que fa cent anys. Cal canviar les estratègies de base.”
César Sánchez: “No estem mal posicionats com a país dins de la Unió Europea. En l’àmbit d’infraestructures estem molt bé, però encara ens falta personal especialitzat en les TIC.”
María Helena de Felipe Lehtonen: “Estem en la mitjana de la Unió Europea, però aquí s’inclou països com Grècia i Croàcia. Realment, estem molt enrere de les grans potències: Alemanya, França i el Regne Unit.”
Xavier López: “En altres revolucions, Catalunya havia jugat un paper fonamental i ara no està sent el cas. En l’àmbit de la indústria europea, ara per ara, no estem al capdavant de la transició tecnològica.”
Àurea Rodríguez: “No, no ho estem. Estem en la cursa i ara hem d’accelerar. Hem de fer plans trimestrals, com els xinesos, perquè no podem pensar a deu anys vista. El 40% de les empreses catalanes ja formen part del sector 4.0, però ens queda el 60% restant.”
PREGUNTA 4. Veu factible aplicar-ho a les pimes? Creu que podran sobreviure totes les empreses tal com estan configurades avui?
Núria Salan: “No ho veig factible, ho veig necessari perquè qui no faci el canvi, desapareixerà. Això ho podran fer totes les empreses, independentment de la mida: amb quantes persones va començar Zuckerberg?”
César Sánchez: “No podem parlar de pimes sense fer distincions. No és el mateix una empresa de 2 que de 50 treballadors, però és evident que totes han de fer una transformació digital. Es tracta de renovar-se o morir i, a més, és un tema urgent.”
María Helena de Felipe Lehtonen: “Les micropimes ho tenen molt malament. Quan ets tu i els teus tres treballadors tens molt complicat que puguin accedir a les noves tecnologies. Pots començar per un petit pla de digitalització, però innovar serà difícil si no t’alies amb un de gran. La petita empresa pot realment aprofitar-se’n si ho treballa ara.”
Xavier López: “Les pimes tenen un avantatge que és l’agilitat en la resposta als canvis que no tenen les grans empreses, que els costa molt més. No obstant això, és veritat que les pimes tenen limitacions de recursos financers i humans que dificulten incorporar noves tecnologies d’avui per demà.”
Àurea Rodríguez: “Això no va de petit o gran. La innovació no depèn de la mida de l’empresa, és més aviat un tema de cultura corporativa. De fet, les petites i mitjanes empreses s’adapten millors als canvis que no pas les grans i l’objectiu d’Acció és que no en quedi cap fora de la indústria 4.0.”
PREGUNTA 5. La indústria 4.0 implicarà menys llocs de feina? Digui algunes professions de futur de la indústria 4.0 i d’altres que creu que cauran amb la transició.
Núria Salan: “Seran llocs diferents de feina: desapareixeran feines one to one, com assessors de botigues de roba o els conductors de vehicles. El que serà important és tenir un perfil camaleònic i amb capacitat de reinventar-se. Jo mateixa formo gent amb tot però sense ser experts en res.”
César Sánchez: “Hi ha diferents teories sobre l’impacte en el mercat laboral. Jo soc dels optimistes… crec que es destruiran els llocs de treball que no aporten un valor –per exemple, els operaris que fan tasques repetitives i feixugues–, però d’altra banda es crearan molts nous llocs, que encara desconeixem i molt demandats. A moltes empreses els costa trobar perfils específics ja avui, com un analista de dades.”
María Helena de Felipe Lehtonen: “Es perdran llocs de feina i se’n guanyaran. Tindrem més qualificació i hi haurà menys feines repetitives en la mà d’obra. Oblidem-nos de la caixera del supermercat o dels que posen els segells als productes, és a dir, totes aquestes feines manuals desapareixeran… a canvi, s’hauran de formar més persones amb capacitats digitals i això no ho estem fent. Les universitats i l’FP segueixen amb les mateixes activitats que fa temps.”
Xavier López: “És complicat fer una predicció, però en principi no hauria d’implicar una destrucció de llocs de treball. Es generaran llocs de feina diferents amb nous perfils i pot ser que molta gent se senti desubicada si no té les competències. Per concretar, l’enginyeria de dades per captar informació per prendre decisions ja ha pres molta importància. Altrament, les professions amb menys valor afegit s’aniran reduint. Les màquines i els robots fan millor les tasques repetitives que els robots.”
Àurea Rodríguez: “D’aquí al 2030, el balanç de llocs de treball serà positiu, segons apunta un estudi de la Direcció General d’Indústria. Ara bé, un 35% dels llocs de treball de l’actualitat deixaran d’existir en els propers anys, per exemple feines mecàniques i que es puguin robotitzar.”
