Després de la col·locació de les 61 llambordes ‘Stolpersteine’, que serviran per recordar la presència dels deportats sabadellencs a camps de concentració i d’extermini nazi, Sabadell s’ha convertit en la ciutat de l’Estat que en té més als seus carrers. És un orgull poder-ho dir. Tot i que arriba massa tard per a molts familiars directes, que no han estat a temps de veure-ho. Només queden vius dotze fills i tres germans del total de sabadellencs deportats que han vist ara complert el reconeixement memorístic que es mereixien les víctimes del nazisme.
També molts nets. Aquest homenatge en forma de llambordes servirà per inspirar la curiositat a les futures generacions que passegin per la ciutat. Seran un ham per explicar no només la deportació dels sabadellencs als camps de concentració i d’extermini nazis, sinó també la Guerra Civil, on van morir entre 700 i 1.000 sabadellencs, i l’exili forçós, que en va obligar 1.300 a marxar a França. En definitiva, conèixer el passat de cada un dels 60 deportats, amb les històries en primera persona, ens hauria d’ajudar a avançar amb pas ferm com a societat i evitar cometre els mateixos errors.
