Fidela Renom, la primera regidora de l’Ajuntament de Sabadell, ha estat una figura emblemàtica a la ciutat pel seu paper feminista i el tarannà social de la seva actuació. Així ho van destacar dimecres durant la presentació de l’opuscle biogràfic de la republicana, una obra dels historiadors Tona Majó i Genís Ribé, en un acte organitzat pel grup municipal d’Esquerra Republicana (ERC).
“En l’esforç per recuperar la memòria històrica ens trobem que, especialment les dones, cauen en l’ombra de l’oblit”, destacava Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla. En aquest sentit, el també exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat durant el segon tripartit va assegurar que la sabadellenca tenia un “tret distintiu” que la feia diferent de la resta. “Era una activista social orientada per als temes culturals, una figura emblemàtica que aconsegueix crear una cultura popular i obrera”, va indicar. Una cultura popular que, segons apunta Tresserras, permet la victòria republicana dels anys 30: “Va servir com a ciment per aglutinar una majoria social”.
Família i ideologia
Els autors de l’opuscle posen en relleu que l’origen familiar de Renom va marcar el seu camí com a lliure pensadora. La republicana va néixer a finals segle XIX en ple apogeu d’una ciutat industrial, la Manchester catalana, i la seva família s’havia de guanyar el pa com a mà d’obra a la indústria tèxtil. Segons els autors de la recerca, un fet que va marcar la seva vida va ser abandonar l’escola als 14 anys per les dificultats econòmiques que travessava la família. “Es va passar dos dies sencers plorant, segons va evidenciar en els seus escrits”, va destacar Tona Majó.
Però la seva figura també va estar determinada per les seves conviccions espiritistes, una doctrina que defensa l’espiritualitat natural però desvinculada de les institucions religioses. Una ideologia pròpia de la classe obrera i que es va silenciar durant el franquisme, lamenten els historiadors. Renom, per exemple, va impulsar escoles bressol laiques a Sabadell.
Els ponents durant la presentació de l’opuscle / D.S.
“Fidela Renom era una dona sola entre molts homes”, destacava Genís Ribé, coautor de l’obra. Partint d’aquesta premissa, Majó i Ribé destaquen les dificultats i el sobreesforç al qual s’enfrontava una dona dins de l’esfera política. “Els seus inicis van ser al Círcol Republicà Federal“, va apuntar Ribé, un espai de lluita i debat polític que recollia el lliurepensament. Els historiadors expliquen que és allà on la Fidela estreny amistat amb altres dones, amb les quals va muntar una plataforma per impulsar el paper de la dona en política i acció social: la Lliga Laica Femenina.
El seu paper a Sabadell
La republicana va entrar a les llistes de la candidatura de la Coalició d’Esquerres a les municipals del 1934. Fins a l’any 1936 va ser regidora d’assistència social i va incidir, segons els autors, en tres aspectes: la maternitat i protecció de la infància, amb promoció de les guarderies municipals gratuïtes; reforça la maternitat amb la figura de ginecòlegs; i la promoció de les colònies escolars a Sabadell.
L’esclat de la Guerra Civil espanyola trenca amb els esquemes de la republicana, que es veu obligada a exiliar-se a Montréjeau. “Un dels moments més durs durant la nostra recerca va ser llegir la carta de Renom en què explicava com es va assabentar de la tràgica mort de dos dels seus tres fills”, indicava Majó, que assegura que Renom vivia amb moltes dificultats. “A l’exili, es referma com a militant d’Esquerra Republicana”, va apuntar.
El 1949, la sabadellenca va tornar a la seva ciutat d’origen sense fer gaire soroll polític: “Amb la seva família obren la pastisseria l’Estrella, però no s’activa socialment ni políticament per supervivència”, destacaven, però es va bolcar en la denúncia d’irregularitats a residències d’avis.
