La manca d’habitatge digne és un dels principals motors de l’exclusió social, i la comarca del Vallès Occidental i Sabadell no n’és una excepció. Aquesta és una de les conclusions a la qual arriba l’Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social, i que Pilar Tatché, coordinadora de Càritas Diocesana de Terrassa, va donar a conèixer divendres vespre a la Parròquia de la Puríssima de Sabadell.
El document, que treballa amb dades del 2019 i a través d’enquestes personals, recalca que hi ha una estreta relació entre trobar-se en situació d’exclusió social i no disposar d’un habitatge digne: “Moltes famílies comparteixen una habitació, sense dret a cuina”, desataca Tatché.
És el que s’anomena exclusió residencial. En el cas de la nostra comarca, l’informe conclou que la construcció d’habitatge protegit encara no s’ha recuperat d’ençà de la crisi del 2007. Si abans del 2013 -quan es van finalitzar les darreres promocions- l’habitatge protegit tenia una incidència del 50% (parc construït durant el període 2010-2012), actualment només s’ha acabat un 10% de les promocions socials.
Aquesta situació, segons va explicar Tatché, s’agreuja amb l’augment del lloguer i la compravenda que requereix un esforç econòmic per part de les famílies per accedir a un habitatge de propietat de més del 23%, i de lloguer del 38%. L’atur és un dels factors importants que cal tenir en compte. Cal però afegir altres situacions de vulnerabilitat en l’ocupació: “Persones afectades amb expedients de regulació de l’ocupació, aturades que ja no busquen feina, o les que realitzen jornades reduïdes de forma involuntària”, afegir Tatché.
Sense garanties
Una dada significativa és que gairebé el 14% de persones que treballen estan en situació d’exclusió social, perquè “el treball ja no es garantia d’integració i protecció”, apunta. A tot això hi cal afegir la pobresa energètica que pateixen moltes famílies.
L’Informe de FOESSA també posa èmfasi en el fet que aquestes situacions han augmentat des del 2013 i no deixen de créixer el que provoca una manca d’oportunitats a més d’un patiment i afebliment, fomentant, a més, que s’estigui consolidant la seva precarietat. Per posar un exemple, la coordinadora de Càritas va explicar que moltes persones en situació de vulnerabilitat, han deixat de comprar els medicaments que necessiten: “Això té conseqüències en la seva salut”, afegeix. Un altre cas és el d’infants que no poden accedir al material comunitari que es reparteix a les escoles públiques “perquè els pares no han pogut fer front al seu pagament”.
Conclusions i objectius europeus
En aquest sentit, l’informe de Càritas conclou que es reflecteix una recuperació important de la integració social, recuperant els nivells previs a la crisi, però al mateix temps s’està consolidant l’exclusió social severa. La precarietat, a més, cada dia afecta més població i més intensament que abans de la crisi.
Per la seva banda, el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha elaborat un nou Pla d’Actuació Comarcal que marca prioritats d’actuació i que ha de coincidir amb la nova programació europea pel 2020. En la diagnosi prèvia es parla de 233.878 persones en risc d’exclusió a la comarca, i com a objectiu per aquest any es marca la disminució de 53.972 persones en risc d’exclusió. Igualment es donen xifres sobre l’ocupació: en aquest moment hi ha 370.494 persones ocupades, i l’objectiu per finals de 2020 és donar ocupació a 49.250.
Informe des de l’any 65
El primer estudi de FOESSA es va publicar l’any 1965 amb l’objectiu de descobrir una realitat que sovint no és prou visible. La finalitat és no tan sols explicar la situació de pobresa i les seves mancances, sinó també els riscos que tenim en matèria d’inclusió.
L’informe també pretén ser una eina per combatre aquesta exclusió i buscar alternatives. La mecànica de treball és utilitzar 35 indicadors que mesuren el treball, la capacitat de renda, l’habitatge, la salut, l’educació, el nivell formatiu, la participació política, el conflicte social i l’aïllament. FOESSA està directament vinculada a Càritas, però també hi participen altres entitats i universitats.
