[Per Leo Torrecilla, empresari]
El 31 de gener del 2020, el Regne Unit va deixar de ser un estat membre de la Unió Europea. Ara s’inicia un període transitori fins al 31 de desembre d’aquest any. Encara no se sap si aquest període s’estendrà un any o dos anys més. Pel que fa al comerç bilateral, durant aquest any encara es mantindran les condicions d’estat membre. Bloomberg calcula que només durant el 2020, els britànics facturaran 200.000 milions de lliures menys, import que ja superarà totes les aportacions econòmiques que els anglesos han fet a la Unió Europea en els 47 anys que n’han estat membres.
Aquests darrers anys es va estendre un ambient antieuropeu per defensar el patriotisme provocant, potser, que tot el país patís els efectes de la paradoxa d’Abilene. La paradoxa d’Abilene té lloc quan situacions particulars pressionen un col·lectiu a actuar d’una manera oposada als desitjos individuals del grup, per culpa del fet que cap membre vol expressar una opinió contrària, el grup continua amb quelcom que cap d’ells voldria.
Als qui es pregunten si la separació acabarà sent dura o suau, cal que sàpiguen que dependrà molt de l’economia, uns veuran un Brexit soft perquè tindran tractat bilateral ràpidament; altres, en canvi, patiran un Brexit hard perquè no els arribarà la negociació dels seus productes fins passat molt temps. És trist que si a partir d’ara als anglesos els va molt malament i cau la producció i creix la inestabilitat, això afectarà negativament la resta d’europeus. Però si els va molt bé i creixen més que nosaltres, també serà dolent per a tots els europeus, fent proliferar territoris que voldran marxar, posant més en perill el projecte europeu.
No ens podem oblidar dels dos problemes que queden sense resoldre a la mateixa zona, com són la independència d’Escòcia o l’annexió d’Irlanda a la Unió Europea. I per acabar de conèixer l’estat de situació, també cal recordar que Europa es va construir per assolir un llarg període de pau, més que no pas per fer un territori econòmicament òptim. Per això ara és hora de pensar perquè ha passat i què cal canviar per evitar nous #BREXIT, doncs resulta que amb el sistema de ponderació de les votacions segons la població, que s’utilitza als òrgans de govern de la Unió Europea, els francesos tomben totes les propostes dels alemanys. Dins dels entorns de la Comissió Europea, es diu que alguns experts fa temps que calculen la viabilitat d’un Alemexit, Deutchlaxit o Germexit, segons l’idioma que s’esculli per definir una sortida que destrossaria definitivament el projecte europeu.
