L’Associació Cultural Can Feu vol que la ciutat esmeni un deute històric amb els propietaris originals del Castell i bategi el passeig que ha nascut del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat amb el nom de passeig d’Olzina, en honor a l’antic propietari de la finca, Josep Nicolau d’Olzina. Es tracta d’una proposta que ve motivada davant del debat sobre quin nom posar-hi, i que té altres propostes sobre la taula, com la de l’exalcalde Antoni Farrés. L’entitat preveu elevar la iniciativa a ple abans de l’estiu.
El 2016 ja van traslladar la proposta al nomenclàtor local. “Com a entitat sabíem que el 1909 l’Ajuntament de l’època va dir a Josep Nicolau d’Olzina que faria un passeig que unís el centre amb el Castell, llavors no hi havia un accés senyorial que dugués tant al Castell com al bosc, i de fet al nomenclàtor d’entre els anys 20 i 60 hi figura el nom en el carrer que unia el Castell amb la Rambla Ibèria, el que avui és el carrer de Mart”, explica Aleix González, president de l’entitat.
Detall del nomenclàtor, el 1940, amb el nom del passeig / D.S. CEDIDA
Un canvi, però, que va desaparèixer de manera oficial del mapa local els anys 70, tot i la promesa feta a principis del segle passat. De tot plegat en queda la prova documental de la visita que l’alcalde de l’època, juntament amb una comitiva del Govern de llavors, va fer al Castell, on van traslladar en carro un diploma honorífic, que va costar unes 350 pessetes, que a l’època era una fortuna, elaborat per Joan Vila i Cinca i que va donar pas a un dinar amb tota la pompa a les dependències. “Reivindiquem que no és idea nostra que el passeig es digui així, és una promesa feta fa 111 anys per l’Ajuntament”, recalca González.
El diploma acreditatiu / VICTÒRIA ROVIRA
De fet, d’Olzina va ser qui va impulsar l’obertura del bosc de Can Feu a la ciutat. “En un moment en què la ciutat tenia fàbriques i hi havia fum, quan es va extingir el terme de Sant Vicenç de Jonqueres el 1904 va decidir obrir el bosc a la ciutadania durant 30 anys perquè s’hi fessin actes esportius, teatre, passejos escolars i festes com la ‘Garden Party’ del 1907”, explica González, tot rememorant que, entre d’altres, Àngel Guimerà hi va representar el seu ‘Terra Baixa’ el 1915 i que al cap de l’any hi passaven unes 10.000 persones.
Ara per ara, han reunit un miler de signatures per promoure el bateig, i la setmana que ve tenen previst trobar-se amb els representants veïnals de Gràcia. “Ells volen que es digui Antoni Farrés, però nosaltres els plantegem que aquest sigui el nom del tram de Rambla Ibèria al Mur de la Llibertat, i que es bategi com a passeig d’Olzina des de la Rambla Ibèria fins al passeig de Can Feu; Antoni Farrés pot denominar-se qualsevol espai de Sabadell, però d’Olzina només té sentit batejar aquest passeig”, defensa González.
De noble de Barcelona a fill adoptiu
Josep Nicolau d’Olzina i Ferret de Riusech (Barcelona, 1841) va ser l’últim hereu de les nissagues Olzina de Ferret. A banda del Castell de Can Feu, llavors una masia, també era propietari de la masia i el molí de Sant Oleguer. El seu referent, el pare, va ser un dels fundadors de l’Institut Agrícola de Sant Isidre de Barcelona, una associació de propietaris rurals per defensar els interessos del treball de la terra, cultius, ramaderia i pesca. L’any 1881 va ser escollit com a representant de tots els propietaris agrícoles de Catalunya per anar a Madrid a defensar les lleis catalanes davant altres reformes d’Espanya.
Josep Nicolau d’Olzina / D.S. CEDIDA
El 1887 es va casar amb la seva cosina segona, uns tractes molt habituals entre nobles de l’època. Va ser entre els anys 1879 i 1901 quan van reformar la masia, la Torre d’en Feu, per donar-li l’aspecte de castell neomedieval que té actualment, de la mà de l’arquitecte August Font i Carreras.
El 1904 va decidir obrir-se a la ciutat, cedint el bosc. Va ser per gestos com aquests que el 1909 l’Ajuntament va acordar, d’acord amb les entitats locals, nomenar-lo Fill Adoptiu de Sabadell, regalant-li el diploma avui recuperat i prometent-li el passeig que s’hauria de batejar amb el seu nom. D’Olzina va morir el 1924 sense fills, motiu pel qual la finca de Can Feu va ser per al seu nebot, Guillem de Pallejà, Marquès de Monsolís, qui va vendre els terrenys a parcel·les. El bosc va ser talat en part durant la Guerra Civil, i després, un cop acabada la guerra, es va vendre l’arbreda restant.
ENQUESTA: Quin nom preferiu per a l’espai soterrat dels FGC entre Can Feu i Gràcia?
