Batxillerat, cicle formatiu o… treballar? Un cop un jove bufa les 16 espelmes, es veu davant d’una cruïlla i cal prendre decisions. Qui vol continuar els seus estudis, es planteja dues opcions: cursar batxillerat o optar per la formació professional. Quina és la millor opció? El D.S. planteja els motius pels quals s’hauria d’apostar per un cicle formatiu.
Una opció que, segons els professionals de la indústria vallesana i els mateixos professors, ha estat menystinguda durant anys però que ara té un futur seductor. Del 26 al 29 de febrer, els indecisos tenen una cita a Fira Sabadell amb el certamen ‘Apropa’t a l’FP’.
1.Fins a un 70% d’inserció laboral
La demanda de tècnics qualificats és molt alta, especialment des del sector industrial. En canvi, l’oferta de personal que les indústries necessiten és insuficient. Per tant, la inserció laboral d’aquests professionals està pràcticament garantida. Segons dades del Centre Metal·lúrgic, el 70% dels estudiants de cicles formatius de la modalitat dual (un model que ofereix mil hores de pràctiques –uns nou mesos– a una empresa del sector) troben feina en el seu sector.
En l’àmbit general, els graduats en FP tenen un percentatge d’atur quatre vegades inferior (8,8%) que la mitjana de joves a Catalunya (30,4%), segons dades del Consell General de Cambres. “Cal fer atractiva la indústria amb una FP potent”, indica la presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alícia Bosch. Però aquesta petició es reitera des d’altres gremis: “Arribarà un moment que les professions desapareguin”, alerta Manolo López, propietari d’una empresa de fusteria.
Un alumne del cicle formatiu de Robòtica de l’IES Agustí Serra i Fontanet / LLUÍS FRANCO
Segons dades del Centre Metal·lúrgic, a Catalunya els estudiants d’FP en cicles mitjans i superiors representen el 41,18% del total. Però només el 7% dels estudiants d’FP cursen la modalitat dual, davant d’una mitjana del 30% a Europa i un 60% a Alemanya. Ens hem d’emmirallar en mètodes centreeuropeus que ja funcionen” diu Bosch.
2. Estabilitat i qualitat laboral
En la línia de l’argument anterior, els empresaris insisteixen que els tècnics qualificats estan molt buscats i ben valorats. “Les empreses necessiten operaris competents i, a canvi, ofereixen qualitat laboral”, explica Estela Sánchez, directora de Persones de l’empresa Dicomol.
La història de José Valenzuela, exestudiant d’automatització i robòtica industrial ho corrobora. Amb 27 anys, el jove ha canviat fins a quatre cops d’empresa. “M’ofereixen millores constantment”, diu. El jove va iniciar-se en aquests estudis perquè creia que no podria assolir el nivell acadèmic que exigeix la universitat. “Ara em plantejo cursar un grau universitari d’Enginyeria”, explica.
3. Moltes famílies professionals, gran ventall d’opcions
Només a Sabadell, els centres formatius ofereixen un ventall de fins a 32 famílies professionals i 63 cicles formatius diferents, “per a tota mena d’habilitats i aspiracions”, explica la cap d’estudis d’FP de l’institut Agustí Serra i Fontanet, Roser Pujol. “Als centres docents s’intenta orientar els alumnes per trobar les seves motivacions i evitem que abandonin els estudis abans de temps”, afegeix.
En aquesta línia, el psicòleg i orientador escolar Jaume Berenguer considera que per assessorar bé l’alumne cal establir un diàleg molt personalitzat. “El sistema és hermètic, però cal veure les capacitats i aspiracions de cada alumne”, sosté. Hi coincideix Pujol, que explica que als cicles mitjans s’han trobat casos d’alumnes “desmotivats” que finalment han decidit cursar estudis universitaris.
4. És tendència a Europa
Que l’FP hagi pres embranzida a països del centre d’Europa, amb un model educatiu exemplar i amb dinàmiques que ja funcionen, dona prestigi a aquesta formació acadèmica. Així ho consideren els professionals que envolten l’FP, que han detectat “més i millor publicitat” dels cicles formatius.
A Sabadell, hi ha 63 cicles formatius, 6 centres públics i 5 privats i un total de 3.357 alumnes cursant estudis de Formació Professional
De fet, la cap d’estudis de l’Agustí Serra i Fontanet explica que aquest any els centres que ofereixen FP dual han rebut una “injecció econòmica” de la Unió Europea destinada a difondre-la: “Hem fet samarretes, tríptics… i ens ha sortit gratuït”, exposa.
5. Un aprenentatge orientat al món laboral
Per als professionals que estan en contacte amb l’FP, aquest és el punt fort dels estudis formatius. L’empresa Dicomol, per exemple, acull des de fa anys alumnes en règim de formació dual i de formació en centres de treball (FCT). Estela Sánchez, de Dicomol, destaca que la “coordinació” entre l’empresa i el centre formatiu és un model que “funciona”.
També Erik Castellanos, exalumne d’instal·lacions elèctriques i automàtiques, posa en relleu la comoditat d’aquests estudis i destaca que estan “plenament enfocats al món laboral, fins i tot dins de l’aula”. En definitiva, Sánchez destaca que és un win to win. Les empreses formen els seus propis professionals i llancen personal qualificat al sector i els alumnes engreixen el seu currículum.
6. Un territori amb trets industrials
El Vallès Occidental és la segona comarca catalana pel que fa a la competitivitat industrial, segons dades de Direcció General d’Indústria de la Generalitat. De fet, el creixement de la nostra comarca està per sobre de la mitjana catalana, amb un increment del 2,6% i amb previsió de creixement.
“Estem parlant d’una comarca amb un teixit molt diversificat”, sosté Matilde Villarroya, directora general d’Indústria. D’aquesta forma, l’activitat econòmica del nostre territori esperona aquesta mena de formació. Alícia Bosch proposa que els formadors “siguin capdavanters” i “promoguin les necessitats del territori” per “incentivar” l’oferta de personal qualificat.
7. Preus assequibles
Aquesta és una altra realitat que no es pot obviar, moltes famílies no es poden permetre els preus de les universitats. Segons dades del ministeri d’Educació i Formació Professional, a les universitats públiques catalanes la quantia mitjana per crèdit se situa en 39,53 euros (dades del curs 2018-2020). Si els títols de grau tenen una càrrega lectiva de 60 crèdits per curs acadèmic i 240 crèdits en total, l’import mitjà és de 2.371,80 euros anuals i 9.487,20 euros per a títol.
La formació en Arts Gràfiques està també molt sol·licitada / Lluís Franco
En contrast, “els cicles mitjans públics són totalment gratuïts i els superiors tenen preus públics fixats per la Generalitat que moltes famílies sí que poden assumir”, exposa Pujol. Així, el preu de la matrícula dels cicles de grau superior de formació professional impartits en centres dependents del Departament d’Ensenyament tenen un preu per curs de 360 euros (25 euros per unitat formativa i 65 euros per mòdul de formació en centres de treball), segons el Departament d’Educació.
8. No exclou els estudis universitaris
Els estudis que ofereix la universitat no són finalistes: del grau universitari, es pot accedir a un màster i, a continuació, a un doctorat, la màxima qualificació acadèmica. El vicerector de Programació Acadèmica i Qualitat de la UAB, Josep Ros, descriu la universitat com una “fàbrica de coneixement”, mentre que els cicles formatius “són clarament professionalitzadors i finalistes”. En definitiva, una aposta pel mercat laboral. Actualment, ambdós estudis caminen en paral·lel però en cap cas un exclou l’altre.
En aquest sentit, Jaume Berenguer insisteix a no excloure cap possibilitat de tot el ventall d’opcions, però insisteix que la decisió “no marcarà definitivament el futur de l’alumne” i que “cal evadir-los d’aquesta responsabilitat”. De fet, Josep Ros considera que cal fomentar una connexió real entre les dues formacions: “És ideal complementar l’experiència pràctica i professional que té una persona que ha cursat un cicle superior amb una continuïtat acadèmica especialitzada a la universitat”, exposa.
Així, avança que la Direcció General d’Universitats, un organisme de la Generalitat de Catalunya, ja està movent fitxa per apropar les dues realitats. A hores d’ara, existeix una comissió que està avaluant possibilitats per generar interaccions entre les universitats catalanes i els estudis de formació professional.
