Cal Ventura exposa aquests dies la mostra Teixits Orientals, en què aplega desenes de peces que destaquen per la seva antiguitat o la dificultat per trobar-ne de similars en l’actualitat. Francesc Ventura és l’alma mater d’aquest comerç emblemàtic que quedaria curt si l’anomenéssim botiga a seques. I és que el soterrani de Cal Ventura, conegut com a Espai Foc, és epicentre d’exposicions artístiques i espectacles teatrals i literaris. L’escenari, a més, no té comparació: a banda i banda de la sala s’hi troben sengles forns de cocció de fang, del Sabadell antic i desaparegut.
Tot plegat combina sense desentonar amb la columna vertebral de Cal Ventura: les catifes i teixits decoratius. Tant els que es poden adquirir durant tot l’any (del fons permanent), com les peces de la mostra Teixits Orientals que aquests dies s’exhibeixen a l’Espai Foc. Els motius florals s’intercalen amb models de ratxes més discrets, provinents de països de l’Orient Mitjà i llunyà com Turquia, Pakistan, Afganistan, Uzbekistan, l’Iran i la zona del Caucas. I no tot són catifes: També hi trobem bosses, alforges i fins i tot mitjons i sabatilles. “Aquí tenim peces introbables, perquè ja no es teixeixen a cap lloc del món”, explica Ventura.
És el cas d’una peça confeccionada per una tribu nòmada turcmana, que no és una catifa sinó una peça de decoració que antigament es posava a la tenda el dia del casament d’una filla. També trobem bosses de la tribu Shashavan, “unes peces fetes per dones prèviament al seu casament i equivalents a la caixa de núvia catalana”, explica Ventura. Altres peces destaquen per la seva antiguitat, com una catifa Shirvan que podria tenir entre 70 i 100 anys. O una Suzani (que en uzbek vol dir agulla), i que és un cobrellit per a la nit de noces, probablement amb més de 50 anys d’antiguitat.
