JORDI SERRANO

Miscel·lània, tres idees

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Tinc tot de llibretetes plenes de notes sobre coses diverses de la ciutat. Algunes les converteixo en arxius de Word on apunto temes. De tant en tant se m’acumulen i com que no puc fer tres articles a cada número del diari, els agafo i en faig un.

L’altre dia, en aquestes mateixes pàgines, es cridava a proposar noms per a les biblioteques del nord, sud i ponent. Proposo que una es digui Tomàs Viladot, segurament l’home que més va fer per la cultura i la cultura popular i obrera a la ciutat. Va ser advocat, venerable mestre de la lògia maçònica Osiris, jutge, alcalde i l’home de la Institución Libre de Enseñanza a la ciutat. A la Biblioteca de la Cooperativa la Sabadellenca, construïda pel seu fillastre Joan Salas Anton, hi havia llibres seus. I si es torna a recuperar la biblioteca al carrer del Sol? Probablement n’hi havia també a l’inici de la Biblioteca de La Caixa de Sabadell, extrem que no he pogut confirmar. Al llibre de Marià Burgués Sabadell del meu record es pot llegir com un homenatge discret a Viladot.

Un segon tema que em neguiteja és l’anunci de la Fundació 1859 que preveu llogar la seu modernista del carrer de Gràcia. Em preocupa que segueixi el model de l’antiga seu de Catalana de Gas al portal de l’Àngel de Barcelona, on s’ha instal·lat H&M, una botiga de roba, i s’instal·li al carrer de Gràcia un Zara. Seria una vergonya ciutadana. Crec que aquest edifici s’hauria de convertir en el gran espai cultural de la ciutat. Un lloc on es va reunir les Corts de la República Espanyola el 31 de setembre del 1938 no es pot convertir en una botiga d’una multinacional. O una direcció general de la Generalitat. Seria una vergonya com quan es van carregar la façana posterior o a la vergonya que vam passar els clients amb la fallida de la Caixa de Sabadell. A més, a la ciutat no tenim cap més edifici de la qualitat d’aquest. No anem sobrats d’edificis modernistes.

En tercer lloc, crec que entre les grans reivindicacions pendents a la ciutat cal posar en el primer lloc l’Hospital Ernest Lluch. Quan tinguem inaugurat el nou espai d’urgències al Taulí, pagat per l’Ajuntament, l’únic que haurem aconseguit és obligar la Generalitat de dotar de més personal en les urgències –cosa que podrien fer ara mateix–, que són en darrera instància el símbol del fracàs de l’assistència primària i de la pròpia programació de l’hospital. Els xinesos han fet un hospital en 10 dies, jo no demano gaire. Després de vint anys, potser va sent hora. A la foto dels cinc alcaldes afectats, hi trobo a faltar Marta Farrés i Jordi Ballart, perquè d’afectats ho som tots els vallesans.

Comentaris
To Top