[Per Pep Marès, mediador i comunicador cultural]
Avui és la primera vegada, la primera espero que de moltes, que podré opinar, suggerir i aportar les meves experiències al voltant de la cultura i l’educació en una ciutat com la de Sabadell. Una ciutat que per a mi ha estat d’acollida, una ciutat trobada que un bon dia l’atzar em va portar per feina i que per amor la vaig visitar per segona vegada. Una ciutat que m’ha allotjat i adoptat, una ciutat per mi amable que fa 8 anys que m’acull i amb la que comparteixo viatge amb la meua parella, amb els amics de Lanauva, els socis de l’Onion, el grup de PuraCeba o la comissió de festes del barri de Gràcia, una ciutat que ha vist néixer la Tànit, la meua filla de quatre anys.
Aquest vincle emocional amb la ciutat em fa prendre compromís amb ella, un compromís per intentar millorar-la i treballar per avançar cap a millores socials i econòmiques, en definitiva, un vincle que no tinc amb Girona, Rubí o la mateixa Terrassa i sí amb Sabadell.
No et preguntis què pot fer el teu país per a tu, pregunta’t què pots fer tu per al teu país. Sota aquesta màxima allà on he estat, he intentat prendre compromís, treballar i aportar. D’aquí cada una de les vinculacions al teixit social de la ciutat i des d’avui el compromís a compartir els meus coneixements sobre el sector cultural i educatiu en aquesta columna. L’objectiu és generar debat i opinió sobre la cultura i l’educació a la vegada que mostrar les oportunitats socials i econòmiques que ens ofereixen els dos sectors.
La cultura i l’educació són els àmbits professionals en els quals desenvolupo la meva vida professional i, per tant, aspectes que voldré abordar en aquest espai: música, museus, cultura popular, patrimoni, com potenciem cada una d’aquests ingredients que configuren la cultura? Quins problemes existeixen a Sabadell? Com innovar en cultura i educació? Cultura i economia? Cultura i educació com les vinculem d’una manera que en surtin les dues beneficiades?
La cultura és una eina de transformació, un actiu que no podem deixar de banda: si volem construir una ciutat pròspera i justa, hem d’entendre la cultura com un agent essencial per a les polítiques de cohesió i inclusió, així com un motor de creació, d’ocupació i de dinamització econòmica. Per això es fa necessari concebre les polítiques culturals des d’una òptica transversal, com un dels eixos bàsics del que anomenem estat del benestar (tot i que el benestar és només és per a uns pocs).
Penso que la cultura és una aliada indispensable de les polítiques socials d’una ciutat que ambiciona avançar cap a una comunitat més lliure, democràtica, arrelada i solidària. La cultura fa que les ciutats siguin atractives, creatives i sostenibles. Com posen de manifest els monuments, el patrimoni i les tradicions culturals, la història ens mostra que la cultura és clau per al desenvolupament urbà. No podem oblidar que sense la cultura no existirien les ciutats com a espais de vida dinàmics; i aquestes serien tan sols construccions de formigó i acer, proclius a la fractura i la degradació social. És a dir, la cultura és una eina clau per promoure el desenvolupament urbà sostenible i s’ha de fer a través de la salvaguarda del patrimoni cultural i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.
Què puc fer jo per la cultura de Sabadell?
De mers espectadors o consumidors a programadors i actors culturals ara és possible, aquí compartiré les meves idees i aportacions.
