[Per Jordi Serrano, rector de la UPEC]
S’ha dit fins a avorrir que la democràcia va arribar sola sense que ningú fes res per portar-la a Sabadell, Catalunya i Espanya. Avui és un bon dia per recordar l’enorme grau de violència institucional que hi va haver a Espanya durant una transició que alguns van anomenar com a modèlica.
Segons Sophie Baby, a la transició hi va haver 700 morts, dels quals 178 van ser violència policial. Avui en rememorem dos que ens cauen a prop. El context és el de la vaga general, l’única vaga general a Espanya contra la dictadura si exceptuem les del País Basc, i que va acabar amb el govern franquista de José Burrull.
Els dos que hi van deixar la pell són David Wilson, professor de la FIAC; i Manuel Rodríguez Arcos, de la Unitat Hermètica que el van ferir greument al carrer de Sant Antoni i es va acabar suïcidant per les greus seqüeles. Sort que la democràcia la van portar el rei Joan Carles I, que acabava de jurar Los Principios Fundamentales del Movimiento Nacional, la Monarquia del Movimiento com titulava la premsa; i Adolfo Suárez, exsecretari general del Movimiento, el partit feixista espanyol.
Als dos morts, la història els cita, segurament no amb tot l’afany que seria necessari, però tampoc s’ha fet un homenatge, tot i que ho hem sol·licitat mantes vegades, a la Comisión Inter-ramos, organitzadora i símbol de la vaga: José Luis Valdivieso Álvarez, Francisco Fernández Andújar, Andrés Macías Bellerino, Francisco Morales Sánchez, Álvaro García Trabanca, José Ramírez Ruiz, Luis Gallego Ruiz, Francisco Ruiz González, Carmelo Ruz Bonilla, Manuel Cañadas Romero i Cándido Capilla Gómez.
Representen l’orgull i la identitat sabadellenca en estat pur: l’antifeixisme militant.
