En un context en què llegir o escoltar una bona notícia és pràcticament impossible, diversos estudiants de sisè de Medicina i graduats sabadellencs ens donen una treva amb la seva predisposició i ganes per aportar les seves mans i el seu coneixement en aquesta lluita titànica en la qual s’ha convertit el coronavirus. I sí, malauradament, que estiguin a punt significa que encara hi ha molta feina per fer però també omple d’orgull veure el sentit de responsabilitat i de vocació que tenen aquests futurs professionals quan de manera voluntària decideixen, segons la situació acadèmica, aparcar el treball final de grau o bé aturar les vacances després del MIR tot esperant poder treure una plaça de residència de l’especialitat que volen exercir en un futur no gaire llunyà.
“Posant mans on faci falta”
Marta Ventura, Xavi Moix i Berta Amorós, tots tres cursant sisè a l’Hospital Can Ruti-Germans Trias i Pujol, comparteixen les ganes i el repte que se’ls pot plantejar en els pròxims dies si bé és cert que el temor i el respecte davant d’una situació d’emergència hi és ben present. Segons Ventura, “crec que no estaré a urgències. En la medicina, i davant d’una crisi com la que estem vivint, la burocràcia alenteix molts procediments. És aquí on penso que els estudiants podem ser efectius, fent històries clíniques i posant mans on faci falta, per exemple”, assegura. En la mateixa línia, el Xavi Moix comenta que “la Medicina és sinònim d’ajuda. Quin millor moment per fer-ho”, exclama. Unes ganes, però, que també tenen un punt de temor com reconeix el sabadellenc: “podem ser una ajuda però a la vegada ens estem exposant al contagi davant la falta d’EPI”, avisa.
Mentre la Marta i el Xavi esperen la trucada per anar a ajudar, la Berta Amorós, també sabadellenca i des de tercer de carrera a l’Hospital Can Ruti – Germans Trias i Pujol, començarà ja aquest cap de setmana atenent trucades des del 061: “jo de moment estic al 061 però també m’he apuntat per si se’m demana. I si acaba sent així, deixaré el 061 per anar a l’hospital”, explica. Amorós també comparteix aquest neguit amb els seus companys per saber a on i com els distribuiran: “sí que tinc incertes, per conèixer de quina manera podem ser útils i ajudar amb el tot que es pugui davant un sistema que s’està col·lapsant”, adverteix.
“No tinc por. És l’hora d’ajudar aquells que podem”
Una mica més endavant, en la cursa per ser metge de ple dret, hi trobem Mariona Generó, Marc Montoya i lgnasi Moix, que tots tres vénen de fer el MIR el gener passat i que han vist com s’ha ajornat l’anhelat viatge a Madrid per al pròxim mes d’abril. Defugen el terme por, però sí que existeix una incertesa davant “un virus molt desconegut que sembla molt contagiós”, assegura Montoya. Tanmateix, però, veu com aquest escenari “és una bona oportunitat per guanyar experiència i coneixement”, assegura. Una opinió compartida pel seu company Ignasi Moix que afirma que “estic preparat i amb ganes per posar en pràctica allò que he anat aprenent durant els set anys que fa que estudio”.
Marc Montoya, sabadellenc i des de tercer de carrera al Parc Taulí, explica que el centre hospitalari de la ciutat “és un gran hospital ja no només pels metges sinó perquè tot l’equip és de primer nivell. Tots els que hem estudiat allà n’estem molt contents. Recomano a tots els estudiants que es plantegin amb seriositat la possibilitat d’anar al Taulí”, afirma amb orgull.
Per la seva part, Generó, tot i ser conscient de la “duresa emocional” que suposa afrontar una situació així, comenta que “no tinc por. És l’hora d’ajudar aquells que podem. Som joves i si ens contagiem passarem la quarantena a casa, que no passa res”. En la mateixa línia, afegeix que “hem de deixar que els metges facin la seva i nosaltres, des de casa, esperar que acabi bé. Hem de continuar a casa”. Un missatge que Moix també el vol traslladar assegurant que “la millor medicina és la prevenció abans que curar”. Lliçó apresa.
