Ciutat

Els estancs, un servei imprescindible: així viuen ells l’estat d’alarma

Els estancs són un servei imprescindible i han de romandre oberts durant l’estat d’alarma. Alguns, venen més que abans. D’altres, la feina els ha baixat en picat. Tres estancs de diferents punts de Sabadell expliquen la seva situació.

Ramon Costa: “La gent ho fa bé, no hi ha ningú fora”

Situat a una zona de pas i molt concorreguda, l’estanc del Ramon Costa ha viscut en primera persona els efectes del confinament i el tancament de comerços. “Les vendes han baixat, també el nivell de clientela”, explica.

Observant des del seu estanc del passeig de la Plaça Major i envoltat de l’estació d’FGC i comerços que ara romanen tancats, ho veu clar: “No tenim gaires cues, la gent ho està fent bé, no hi ha ningú fora de casa”, diu. Per això se sorprèn quan a la televisió o xarxes socials demanen a la gent que no surti. “Els FGC ara van buits, els carrers estan desèrtics i la majoria dels nostres clients s’emporten el tabac de cop, venen un cop a la setmana i prou”, sosté. Això sí, les mesures de seguretat, per davant de tot.

/ V.ROVIRA

Raúl Ruedas: “Hi ha clients que venen cada dia a comprar tabac”

A l’estanc número 24, com a la resta d’establiments, s’han hagut d’extremar precaucions: un treballador controla l’entrada de la clientela i el personal està protegit amb mascaretes i guants. “El risc, però, sempre hi és”, explica Raúl Ruedas i potser s’hauria plantejat tancar si no fos perquè el seu producte es considera de primera necessitat.

“Les vendes han baixat”, bé perquè els clients redueixen el consum o perquè compren cartons en lloc de paquets. Tampoc no ven als bars. Tot i això, Ruedas sosté que hi ha persones –poques, però– que van cada dia a comprar tabac.

Raúl Ruedas al seu estanc / VICTÒRIA ROVIRA

Coral Castro: “És dur treballar aquests dies, la gent està trista”

Coral Castro, de estanc número 9, creu que “és dur treballar aquests dies”. Tot i la falta de mascaretes per protegir-se, la Coral ha muntat el seu propi búnquer amb una mampara que l’aïlla de qualsevol contacte amb el client més enllà del verbal.

Es lleva una hora més d’hora per desinfectar el seu estanc, deixa la porta oberta –tant si plou com si neva– perquè ningú no empenyi la maneta i ha donat festa als seus treballadors. “Estar a l’altra banda del taulell és dur aquests dies, entra gent trista i molt preocupada pel seu futur laboral”, indica.

Les vendes, en el seu cas, no han baixat, sinó que s’han “descontrolat”, afirma. “A l’hora de fer les comandes és complicat, hi ha clients que s’emporten de cop cartons i no tinc aquesta previsió”, diu. “Hi ha hagut molta psicosi, com ha passat en els supermercats”, explica. Per a la seva sort, s’ha normalitzat. 

La Coral es protegeix amb un vidre que ha instal·lat ella / VICTÒRIA ROVIRA

Comentaris
To Top