Publicitat
Ciutat

Docents que enyoren mirar als ulls els alumnes, sense pantalles entremig

El Nil fa classe virtual a través d'una pantalla / A.SEGURA

De cop i volta, els professors han hagut d’acostumar-se a una realitat ben incòmoda: deixar d’explicar presencialment, trasbalsar la planificació del curs i buscar recursos virtuals per no perdre el fil de la matèria. Alguns d’ells, sobretot els més grans, estan fent un sobreesforç per adaptar-se a les eines digitals. Classroom o el Meet de Google i Zoom ja són tan imprescindibles com ho eren, no fa pas tant, les pissarres plenes de lliçons apuntades amb guix que calia calcar a les llibretes.

El món de la docència troba a faltar fer classe cara a cara i poder mirar als ulls els alumnes, sense cap pantalla entremig.

“És el que toca”

“Pot semblar que estem de vacances, i no ho estem en absolut. La gent no es fa una idea del que pot arribar a costar preparar una classe online. Tot ha d’estar pensat, estructurat, preparat”, exposa la directora de l’escola Sagrada Família, Ester Castro. El professorat del centre educatiu manté reunions diàries per organitzar-se i compartir recursos; els alumnes d’ESO fan tres hores de classe virtuals i els de batxillerat en fan cinc. A altres instituts, l’organització de les matèries varia, va en funció del centre i dels professors.

La directora de l’escola de formació professional Ramar, Carme Camacho, també expressa que, amb el tancament del centre, encara se li ha girat més feina: “Acabem treballant 24 hores, 7 dies a la setmana”. El centre, que ensenya de manera competencial, combina presentacions orals gravades, projectes i classes. “I si cal, fem reforç amb videoconferències individualitzades”.

Reunió telemàtica de professors del Ramar / CEDIDA

D’un dia per l’altre, el Departament d’Educació va anunciar urgentment el tancament d’escoles. Des d’aleshores, ja han passat tres setmanes. El tercer trimestre, tal com es va comunicar aquest dimarts, començarà en línia després de Setmana Santa, i els alumnes seran avaluats de forma personalitzada, tenint en compte la seva situació personal. En aquests moments, és impossible saber quan es tornaran a omplir les aules. Les escoles s’hauran de continuar transformant per adaptar-se a les circumstàncies.

Castro resumeix sense embuts com es viu generalitzadament la situació des de l’àmbit educatiu, on es troba a faltar una comunicació rica i directa amb els alumnes: “No ens compadim, perquè això és el que ens toca viure. Però als que ens agrada fer classes, no ens convenç”.

Publicitat

Professors forçats a aprendre

Després de 42 anys ensenyant presencialment, Francesc Vives, professor d’història a l’institut Miquel Crusafont, s’ha hagut d’adaptar a correcuita a la digitalització total i forçosa de l’educació: “Se’m fa pesadíssim”. I, tal com admet, necessitarà invertir molta dedicació a una metodologia que li genera força recel: “No puc comprovar si els alumnes ho han entès o no”.

Alguns docents del Ramar, durant la setmana posterior al tancament del centre, van haver de rebre formació per posar-se al dia amb les eines digitals. És també el cas de dos o tres professors de la Sagrada Família, que van haver de recórrer als seus fills i “que han fet un esforç enorme, i ho estan portant realment bé”, reconeix la directora. Tanmateix, “prefereixen mirar els alumnes directament als ulls”.

“No és moment de transmetre nervis”

La mestra infantil Anna Ramírez és en un claustre de professor, on li expliquen que “potser cal anar preparant-se pel tancament de les escoles”, i no para de vibrar-li el mòbil. Quan surt de la reunió, comprova que ja és oficial. És 12 de març i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha anul·lat les classes de l’endemà. Toca reaccionar. Com ha afecta la digitalització a l’educació d’infantil i primària?

“Tot són recomanacions. Donem eines a les famílies perquè elles decideixin”, detalla la coordinadora de l’escola Font Rosella, Sílvia Rabassó. “Això sí, ressaltem mantenir un horari fix, fer coses en família, jugar i descansar. ”. El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, recomana trobar el punt intermedi entre “cosir els nens a deures, tal com fan algunes escoles” i desatendre l’educació dels infants. En aquest sentit, la Font Rosella és un exemple de bones pràctiques.

Alumnes sense connexió ni ordinador: la bretxa digital és més profunda

També ho és l’escola Amadeu Vives, on es fan propostes diàries a través d’un llistat general, tenint en compte que “no es pot demanar als pares que facin de docents. Cada família conviu amb una realitat diferent”. Als alumnes d’infantil els proposen moure’s, ballar, muntar circuits, “activitats amenes”, exemplifica la mestra Anna Ramírez. I sobretot, s’indica treballar la part emocional: “Ells també han de poder parar. És moment de reflexionar i enfortir-nos. No és moment de transmetre’ls angoixa i nervis”.

La selectivitat serà del 7 al 9 de juliol. Hi haurà més opcions a escollir per respondre cada pregunta.

Pel que fa a l’FP, les proves d’accés es poden ajornar a principis de juliol i es flexibilitza el calendari de pràctiques. 

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top