[Per Leo Torrecilla, empresari]
Encara que tenim davant un període molt més llarg del que ja hem deixat enrere, podem dir que estem enmig d’un confinament forçat que no ens acabem de creure que pugui estar passant. Vivim una crisi sanitària del tot imprevista, d’una magnitud descontrolada, en què cada dia tot canvia i tot és molt nou. I no tenim experiències contrastades per utilitzar com a remei. Enmig d’aquesta nova realitat, hi som cadascú de nosaltres, amb nous horaris, noves rutines, noves responsabilitats, nous patiments i nous anhels.
Fa dos mil anys potser reduiríem l’explicació de la realitat que Déu ens envia una plaga per redimir-nos dels nostres pecats, i donar-nos l’oportunitat de començar de nou i millor. Però l’explicació és molt més complexa, tal com bé l’explica el Sr. Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses a Reflexions d’un Pastor davant el coronavirus, en què ens recorda la necessitat de tots i cadascú de nosaltres de canviar, de renovar les nostres actituds, els criteris i els valors. Ens proposa un canvi profund, una renovació interior que comporta una nova orientació general, ens convida a deixar d’orientar la nostra vida cap a assumptes materials o egoistes, per articular-la cap als elements essencials com són la família i els compromisos socials; en definitiva, que deixem d’ocupar nosaltres el primer lloc i el cedim a “altres persones” desinteressadament.
Això no vol dir que no sigui hora d’esforçar-nos a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, aquest recolliment forçat és ideal per a aquest exercici, i si el fem bé, davant del mirall i sense embuts, entrarem en el nostre interior i en sortirem amb una millor consciència i potser fins i tot arribarem a la veritable humilitat. Els que arribin fins aquí ja han fet l’esforç més difícil i només els mancarà ser proïsme, ja no caminar més sols, començar a caminar acompanyats i acompanyant aquells que anem trobant en el nostre camí, i qui podrem ajudar a fer un futur millor.
