Quan una residència detecta un possible cas de coronavirus al seu centre, activa els protocols per acorralar el contagi: demana tests per a la resta de residents i professionals i aïlla la persona afectada. Però les proves no arriben. No totes.
Així ho expliquen diversos centres residencials de Sabadell entrevistats pel D.S., que es troben desbordats per la manca de mesures de protecció, que van arribant amb comptagotes. La majoria de centres han decidit assumir la despesa de la seva butxaca i amb antelació d’aquests equips de protecció i han rebut donacions voluntàries d’empreses i veïns.
És el cas de la Residència Vivaldi, que aquesta setmana ja ha aconseguit tot el material que calia. Però no els tests per detectar els casos que hi ha al centre. “Es va fer la prova només a tres persones que van sortir positius, però hi ha més gent amb símptomes”, explica la directora de la residència, Júlia Rajo.
Al centre hi ha hagut tres morts en aquests últims dies, hi ha una persona greu, una vintena de residents que manifesten símptomes i només tres es troben asimptomàtics. “Només tinc un generador d’oxigen que vaig comprar, però ara no en trobo més enlloc, tampoc per llogar-ho”, afegeix.
Una treballadora de la residència Vivaldi, protegida amb una bossa d’escombraries / CEDIDA
No es pot assegurar que aquestes defuncions hagin estat causades per coronavirus. Sense les proves, aquestes morts no consten en el llistat del Departament de Salut. “El nombre no és més gran perquè no estan fent proves”, sosté L.P., treballadora d’una residència.
Altres centres sí que han aconseguit abastir-se dels tests, com la residència Sabadell-Allegra, que va comprar a un laboratori 300 proves i estan a l’espera dels resultats, explica la gerent, Maria Montserrat Badia.
Tot i això, insisteix que fa falta material, “els proveïdors no tenen estoc de res”. Hi coincideix Ana Rodríguez, coordinadora del centre Vivendi: “Estem a l’espera de la comanda de la Generalitat, una gestió nefasta”, critica.
Una treballadora amb l’equip de protecció per tenir cura dels avis / CEDIDA
I els preus van pujant, “ens ofereixen mascaretes a 12 euros, quan valen 0,30 euros normalment”, afegeix Rajo.
Aquesta carència de material se suma a les baixes del personal i les dificultats per contractar més professionals. “Hem aconseguit suplir les baixes, però molts candidats ni s’han presentat”, insisteix Arjo. I el personal que continua a peu de canó assumeix jornades de 12 hores. O més.
Les meravelles de la tecnologia
Davant l’excepcionalitat de la situació, des dels centres s’estan adoptant fórmules per apropar els residents als seus familiars. Skype, un augment de les trucades i més correus electrònics per mantenir les famílies informades.
“Amb pocs residents és molt fàcil tenir un contacte més proper amb les famílies”, explica Alex López, gerent de la residencia i centre de dia Roma.”Ara els enviem més fotos i vídeos per Whatsapp”, afegeix Badia.
“Un desastre de gestió”
Catalunya té 119 residències amb persones diagnosticades de coronavirus. El departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però, no ha pogut detallar la situació dels centres de Sabadell.
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, assegura que la situació a les residències és “dramàtica”: “La gestió de la Generalitat és un desastre, els ajuntaments estem assumint aquestes tasques”, lamenta. En aquest sentit, “hem distribuït tot el material que hem pogut a les residències, tramitem les desinfeccions que se’ns sol·liciten i hem contractat empreses perquè ho facin de forma subsidiària”, afegeix. “No podem tenir així els nostres avis”, retreu l’alcaldessa a l’executiu català.
“No tenim mitjans i hem de decidir a qui ajudem i a qui desatenem”, assegura R.M, treballadora d’un asil del Centre de Sabadell. Victòria Rovira, familiar d’una dona que viu a una altra residència, ho corrobora: “van aplicar pal·liatius a la meva àvia sense consultar-ho amb la família ni buscar cap altra alternativa”, lamenta.
Mentrestant, les zones comunes de centres amb possibles casos continuen buides –el confinament es fa a les habitacions–. Tot i que sempre hi ha excepcions: “Una família ha preferit exposar-se però donar l’últim adeu a l’avi”, i ben equipats, van acomiadar-se seu familiar a la residència Vivaldi.
