CASTELLAR

Wellisair, el dispositiu que elimina virus de l’aire i les superfícies

L'inventor Pere Monagas amb el Wellisair / CEDIDA

L’inventor Pere Monagas només tenia 14 anys quan va fabricar el seu primer purificador d’aire. Estudiava electrònica i va instal·lar-lo a casa per alleugerir la bronquitis asmàtica del seu pare. “Funcionava amb un ionitzador i dos elèctrodes. De tant en tant, se’m socarrimava… Encara el deu conservar la meva mare!”, rebobina el doctor en Enginyeria Biomèdica i investigador i professor del Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la UPC.

El darrer purificador que ha ideat Monagas, en canvi, funciona a la perfecció i en aquests moments és a empreses, hospitals i llars d’arreu del món. En forma de motxilla petita i molt fàcil d’utilitzar, Wellisair és un dispositiu que elimina els contaminants de l’aire i les superfícies, sense representar cap perill per a les persones. És efectiu contra virus i inofensiu per a nosaltres. A un dels hospitals més saturats de Wuhan, focus original del coronavirus, en van adquirir 184.

Una ONG de metges xinesa descarrega els Wellisair per a l’hospital d’un camió / CEDIDA

Wellisair és, concretament, un oxidant dèbil que ataca les proteïnes estructurals dels patògens. En qüestió de segons, els virus deixen de tenir la capacitat de replicar-se, alimentar-se i infectar. “Els estàs cremant amb peròxid”, detalla el doctor, que fa 18 anys que investiga en aquest àmbit. “És com si tiressis constantment a l’aire moltes microgotetes d’aigua oxigenada. Una metralla”. Es tracta d’una reacció en cadena semblant a la que es produeix a l’aire lliure: “La natura té, per excel·lència, un efecte de neteja”.

Inofensiu per a les persones

El dispositiu és més efectiu que els purificadors que filtren l’aire. També té un gran avantatge respecte als aparells que utilitzen ozó, que són molt perillosos. L’invent del doctor Monagas, en canvi, es pot fer servir en tota mena de sales i recintes en presència de persones. Els cartutxos de l’aparell contenen destil·lats cítrics –llimona, taronja, bergamota– o aigua oxigenada, i només s’han de canviar cada tres mesos. Una part de la producció del dispositiu es realitza a l’empresa castellarenca Airtècnics.

Segons compara el castellarenc, l’aigua oxigenada que fem servir a casa conté una concentració de peròxid d’un 3%. La reacció que fa Wellisair equival a una microgota que en contingui un 0,5%. Aquest compost és present, fins i tot, a alguns líquids de lentilles. “Desinfecta cada racó, cada cantonada. I, com que fa un procés oxidant, la fruita no es malmet”.

Amb l’ajuda de dos socis asiàtics, Wellisair va començar a introduir-se a hospitals de la Xina, Vietnam, Tailàndia o Corea del Sud. I ara ja ha començat a usar-se a llocs on hi ha massificacions, com a supermercats, avions o trens. Es treballa, també, perquè funcioni a l’exterior i a superfícies immenses, com aeroports o centres comercials. En aquests moments, s’està estenent a Amèrica del Sud i als Estats Units. Molts centres sanitaris d’Espanya també l’utilitzen.

Monagas, l’inventor

La tesi doctoral de Monagas li va valdre ser un dels pocs estrangers reconeguts pel diari japonès Asahi, el 2004. Quan va ser-ho, només ho havia aconseguit Michael Jordan i Bill Gates. El motiu? El Why Cry, un aparell que analitza i descodifica els plors dels bebès per desxifrar si tenen gana, son, avorriment, malestar o nervis. I no només serveix per tranquil·litzar la criatura: “Un nadó ben atès pot arribar a ser un 25% més intel·ligent emocionalment”.

Monagas es va adonar que els plors del seu nadó eren molt diferents segons què necessitava. Després de gravar-los i analitzar-los, va continuar estudiant els plors dels fills dels amics i, més tard, els dels bebès de la guarderia. Cinc mesos després de ser pare, el doctor ja tenia la patent d’un nou invent.

Al principi tothom el va tractar de boig, tot i que l’invent va ser validat a diferents centres sanitaris, entre els quals l’Hospital General de Catalunya. Tot i això, ningú no volia fabricar-l’hi. Així doncs, va decidir fundar la seva empresa, Why Cry Product Company. Finalment, el producte es va començar a vendre arreu del món l’any 2001. S’hi va fixar The New York Times o el Discovery Channel i l’inventor Monagas va rebre, entre altres reconeixements, la medalla d’or del premi Inpex, a Pittsbugh (Estats Units).

Comentaris
To Top