Publicitat
JOSEP MERCADÉ

A la recerca de l’optimisme

[Per Josep Mercadé, periodista]

Amb les darreres dades de la pandèmia, es comença a parlar de com seria un possible retorn a la normalitat. Les xifres de defuncions i contagis encara fan esborronar i molts centres hospitalaris viuen situacions molt complicades. Però ens fem a la idea que hem entrat en una nova etapa en la qual s’albira una petita llum al final del túnel. No fa ni un mes que vivim aquest mal son, però hem demostrat que sabem viure amb la Covid-19.

La llàstima és que cada dia que passa es fa més difícil. Sobretot si canviem la visió del present per la del futur. Estem immersos en aquest món virtual en què reaccionem a partir de les comunicacions que rebem per diferents canals. Aquest cordó umbilical ens connecta amb una realitat explicada i no participada, ja que ho vivim des de casa.

En aquests moments ens apareix una doble por. Per una banda, la de patir la malaltia –encara que ens diguin que en la majoria dels casos són lleus– tement veure’ns en una d’aquestes UCIs que tantes vegades ens mostra la televisió. Per l’altra, la por a perdre llibertats individuals quan ens diuen que, un cop s’aixequi el confinament, de forma progressiva, caldrà informació sobre cada persona per seleccionar la població sana de la infectada.

Publicitat

En el primer cas, el de la malaltia, cal pensar que no es trigarà gaire temps a disposar de procediments farmacològics més eficients per reduir l’agressivitat de la patologia i que la vacuna serà una realitat a curt o mitjà termini. El problema és que, amb la nostra visió de primer món, el pas del temps –ara aturat– és més difícil d’acceptar. En altres indrets del planeta, i penso en l’Àfrica per exemple, aquest concepte segur que és diferent i, per tant, el nivell d’acceptació també.

En el segon cas, el de la llibertat individual coartada, em pregunto si realment al primer món aquest aspecte ja no estava alterat abans de la crisi de la Covid-19. De quina llibertat estem parlant? De moviments… Per anar a on? On ens diu la pressió del consum? D’elecció de productes… que prèviament ens han insistit de forma subliminal? I així, en un llarg etcètera.

Si la situació que teníem abans de la Covid-19 ha de canviar, que sigui per millorar tot allò que vivíem fa poques setmanes. Fem un pas endavant per ser diferents. El que estem veient aquests dies, sobretot en matèria solidària, ens dona arguments per a la recerca de l’optimisme.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top