Publicitat
Ciutat

Confinats amb la família Capó Olives: gaudint de les primeres passes dels bessons

Pare i mare són de Maó, però cap dels seus tres fills ha nascut a ses Illes. És el reflex de la vida del futbolista, que un dia està aquí i demà a mil quilòmetres. Però ho viuen tot junts. Pedro Capó és un dels capitans del Centre d’Esports Sabadell i pes pesant en el vestidor. El futbol l’ha portat per llocs tan diversos com Vigo, Extremadura o Leioa. Jugant amb l’equip basc va estrenar paternitat juntament amb la seva esposa, Loreto Olives. La Clàudia, que ara té 4 anys, va néixer a Cantàbria, concretament a Laredo. Els seus dos altres fills, els bessons Júlia i Adrià, són sabadellencs. Precisament ahir van complir 14 mesos.

Des de fa tres anys, Sabadell és casa seva. “Som molt feliços a la ciutat, ens hi sentim molt còmodes”. Mentre ell defensa la samarreta arlequinada, la seva dona fa classes de gimnàstica artística a un grup de nenes a l’històric Club Gimnàs Llenas un parell de tardes a la setmana. La Loreto té el títol nacional i també és una experta en el món del fitness.

Tot ha canviat

A vegades, els futbolistes es queixen de no poder gaudir gaire de la família els caps de setmana, quan han de viatjar i afrontar els partits de lliga. Ara, Pedro Capó viu la història a l’inrevés: “Vaig escollir aquesta professió i des del 2011 estem fora de Menorca. Ens hem hagut d’adaptar a diferents circumstàncies i ciutats. Això d’ara és totalment nou per a tothom. La rutina ha canviat totalment. Jo abans em llevava, acompanyava la Clàudia a l’escola Miquel Martí i Pol, que està davant de casa nostra, marxava a entrenar i tornava a casa a l’hora de dinar. La Loreto s’encarregava de passar el matí amb els bessons. Ara estem tot el dia junts i la veritat és que els menuts ens ajuden a passar-ho millor en tots els sentits”.

Els primers passos

Una parella amb tres fills les 24 hores del dia tancats a casa pot fer pensar en un escenari gairebé caòtic. Però en aquest cas no és així. “La Clàudia és una nena molt comprensiva. Al principi preguntava per què no podíem sortir al parc, però li vam explicar i ho ha entès molt bé. Ella només troba a faltar anar a l’escola per veure les seves amigues. En canvi, cada dia espera que arribin les 8 del vespre per sortir al balcó i fer tots junts els aplaudiments als sanitaris i tots els col·lectius que lluiten contra aquesta malaltia”, expliquen els pares.

I els bessons, com ho porten? “Encara són molt petits i s’entretenen moltes hores arrossegant-se per terra amb les seves joguines. Intentem que no les tinguin sempre totes a la vista. N’amaguem unes quantes un dia i així les anem canviant perquè mantinguin la curiositat”.

El confinament també ha servit per intensificar un aspecte important en els primers mesos dels infants: aprendre a caminar. “L’Adrià ja fa set o vuit passos sense caure i la Júlia va millorant”, diu el pare.

Contacte amb la família

Encara que tenen la sort d’estar junts, troben a faltar el contacte amb la resta de la família que viu a Maó. Abans de decretar-se l’estat d’alarma, era habitual que familiars d’ell o d’ella vinguessin a Sabadell, sobretot els caps de setmana que el Pedro havia de desplaçar-se lluny amb l’equip: “D’aquesta manera donaven un cop de mà a la Loreto amb els nens”. Ara això és impossible. “L’única manera de comunicar-se és a través del mòbil i videotrucades. No és el mateix, però és el que toca”, diuen.

Si la Clàudia troba a faltar les seves amigues, a Pedro Capó li passa una cosa semblant amb els seus companys: “Estàs convivint diàriament amb 25 persones en un vestidor i de cop això deixa de passar i es fa una mica estrany. Però mantenim el contacte a través dels grups de WhatsApp”.

De les notícies sobre el coronavirus diuen que “al principi estàvem molt pendents; ara procurem veure l’última hora cada vespre quan els nens dormen”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top