JOAN BRUNET I MAURI

Llibertat d’informació

[Per Joan Brunet i Mauri, periodista]

Amb la difusió dels resultats de la darrera anàlisi demoscòpica del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) esclatava una nova polèmica. El motiu, la pregunta que resava així: “Vostè creu que en aquests moments caldria prohibir la difusió de falòrnies i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que cal mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?”. La causa, que amb el redactat de la pregunta podia deduir-se que subtilment s’encaminava a l’enquestat cap a una resposta determinada.

Per una estranya –o potser tampoc no tan estranya– associació d’idees, em vingueren a la memòria dies pretèrits presidits per un encès debat entre periodistes, els primers anys del mil·lenni; debat que es va generar a partir que una part de la professió abonés que al Congrés de Diputats es debatés i s’aprovés el projecte d’Estatut del Periodista elaborat pel Foro de Organizaciones de Periodistas que, a Catalunya, comptava amb l’activa participació del Sindicat de Periodistes. Els defensors de l’Estatut adduïen que amb la norma es protegien millor els drets laborals dels periodistes, alhora que es reforçaven els drets relacionats amb la llibertat d’expressió. Eren anys previs a la crisi financera del 2008, en els quals sobre la professió periodística planaven els primers efectes de la crisi estructural que afectaria els mitjans de comunicació a causa dels avenços tecnològics que, al seu torn, comportarien canvis transcendentals en la professió, tant d’ordre laboral (amb els inherents a la precarització de la feina dels periodistes al capdavant) com en la composició de la propietat de les empreses periodístiques, cada vegada més concentrada en poques mans.

La suma d’ambdues crisis –la tecnològica i la financera– juntament amb altres fets conjunturals del moment amb rerefons polític (l’enfonsament del túnel del Carmel i la Llei de l’audiovisual que s’estava debatent al Parlament de Catalunya, d’entre altres) van fer que jo, en l’acte commemoratiu dels 25 anys del Col·legi de Periodistes de Catalunya l’any 2012, qualifiqués aquells anys com els que es va gestar la tempesta perfecta que s’havia d’emportar per endavant valors vinculats a l’ètica i a la pràctica professional explicitats en el Codi Deontològic de la professió del 1992.

Publicitat

Explico tot això perquè tant llavors com ara, en l’escenari de la informació hi continua estant ben present un dels factors a tenir més en compte a l’hora de mesurar la qualitat democràtica d’una societat: la llibertat d’informació. Els que ens oposàvem a l’Estatut del Periodista ho fèiem perquè enteníem que es tractava d’una norma corporativista, poc concordant amb els temps que vivíem. Enteníem també que, en tot cas, allò que calia protegir no eren els drets dels periodistes –que per la nostra condició de ciutadans estaven perfectament protegits pel marc legal i constitucional–, sinó els drets de la ciutadania a disposar d’una informació veraç, lliure, independent i de qualitat.

En democràcia, el de la informació és un dret inalienable a la persona; un dret vinculat als de la llibertat de pensament i d’expressió que no obstant això troba els seus límits en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància, tal com s’estableix en l’article 20è de la Constitució espanyola.

Comptat i debatut: correspon als periodistes i als mitjans de comunicació garantir la veracitat i la qualitat de la informació que es trasllada a la ciutadania i fugir de les falòrnies i informacions enganyoses a les quals es referia la pregunta del CIS. D’aquí, que si això no passa o quan hom considera que no passa, a remetre el ciutadà de manera exclusiva a fonts oficials hi va un abisme. El mateix abisme que es dona entre l’exercici de la professió periodística amb honestedat, responsabilitat i llibertat i l’exercici de la professió condicionada per interessos que com que no són confessables, tampoc no són explícits.

Malgrat l’estat de confinament en el qual estem immersos, el meu desig que passem una bona Diada de Sant Jordi amb llibres i roses de proximitat.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top