JOSEP ROF

Xocs estructurals

[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]

Estem veient, en viu i en directe, aquests dies de confinament, on tenim o hem tingut temps de llegir, veure televisió, seguir les xarxes socials, etc. els xocs estructurals entre diversos mons. Uns de vells que tendeixen a desaparèixer i uns de nous que segurament s’imposaran.

Estem veient com hi ha una minoria de gent insolidària que marxa el cap de setmana o de vacances de Setmana Santa. Però també estem veient que la gran majoria mira per la col·lectivitat i pel futur.

Estem veient com aquest entorn col·laboratiu de la societat permet dissenyar respiradors de campanya en menys d’una setmana. Empreses, entitats, persones de sectors i dimensions totalment diferents treballant sense descans cap a un objectiu comú.

Estem veient com el comerç en línia ha explotat, especialment en multitud de petites i mitjanes empreses. Molts s’han espavilat i ho han convertit en una oportunitat. Només feia falta veure la contraportada del Diari de Sabadell aquests dies. A partir d’ara, qualsevol empresa comercial haurà de tenir la part de comerç en línia. Igual que les grans empeses de comerç en línia han anat també en sentit invers i fa temps que han posat en marxa botigues físiques. Els humans necessitem percebre amb tots els sentits abans de comprar.

Estem veient què vol dir això de la digitalització. Poder treballar des de casa, fer videoconferències a diferents llocs de món des del sofà, col·laborar amb diferents persones i entitats sense estar tots al mateix lloc, etc.

Estem veient pràcticament de manera instantània com seria la qualitat de l’aire si tinguéssim un altre mode de desplaçaments. Vehicles elèctrics, més utilització del transport públic o consum de productes de proximitat.

Estem veient com coses que ens podien semblar essencials ara ja no ho són i viceversa.

Estem veient la importància de mantenir la indústria local, que permet respondre al desafiament de dissenyar i produir ràpidament productes necessaris. La utilització de tecnologies com la impressió 3D permet, encara més, aquesta relocalització.

Estem veient la importància de la medicina, on el Parc Taulí n’és un referent, del coneixement, de la tecnologia o de la indústria avançada, etc. on, afortunadament, Catalunya n’és puntera.

Estem veient la utilització massiva de la tecnologia (big data, intel·ligència artificial, computació massiva, etc.) per predir les tendències de les malalties, buscar solucions com ara els models de confinament i analitzar automàticament milers de treballs de recerca per trobar medicines, tractaments i vacunes més ràpidament.

Estem veient com entitats que tenien nom però poca rellevància, com ara la Cambra de Barcelona, de cop, i utilitzant les noves tecnologies, es converteixen en referents d’aquest món col·laboratiu a fi de cercar solucions.

Estem veient la diferència entre prendre les decisions recomanades pels experts i les dels desconeixedors però amb poder. Al Vèneto (on varen decidir els metges) hi ha hagut 900 morts, mentre que a la Llombardia (on van decidir els empresaris), 11.000. Espanya (on no varen decidir els experts) és, malauradament per tots, el líder mundial amb morts per càpita: 374,1 el 14 d’abril.

Estem veient com els estats-nació jeràrquics, amb la tecnologia, estan perdent l’avantatge competitiu que havien tingut fins ara i s’estan enfonsant. Per l’altra banda, els països més petits són molt més àgils i han respost més ràpidament i amb millors solucions. Només fa falta veure l’actuació d’Espanya, Itàlia, França, la mateixa Unió Europea o els Estats Units (on Califòrnia s’ha declarat com a estat-nació).

Estem veient aquests xocs estructurals que canviaran el món. No sabem com serà finalment, però segur que hi haurà canvis importants. Treballem tots perquè que siguin cap a millor.

Comentaris
To Top