No ha complert un any en el càrrec d’alcaldessa de Sabadell però Marta Farrés (1981) ja ha topat amb la que serà la crisi més important al capdavant de l’Ajuntament: la Covid-19. “Ens enfrontem a la crisi més important de l’últim segle”, exposa l’alcaldessa. Superada la crisi sanitària –de moment–, tots els focus estan posats en els efectes econòmics i socials de l’epidèmia a la ciutat. L’escenari incert necessitarà una resposta municipal sense precedents per evitar que els efectes del coronavirus no arrosseguin Sabadell a una nova recessió.
Com ha viscut l’epidèmia des de l’Ajuntament?
No portem ni un any de rodatge. Vaig viure la crisi del 2008 com a tinenta d’alcalde i aquesta no té res a veure per la incertesa en la salut, per les conseqüències econòmiques i socials. Cap administració estava preparada per a això i moltes de les mesures que implementem són assaig-error.
Quin ha estat el seu paper?
En qualsevol situació, l’Ajuntament és la primera frontera i a mi m’agrada ser a primera línia. Quan la gent té una necessitat, Madrid i Barcelona queden molt lluny i acudeix a l’administració per demanar concreció en les coses complexes i en les més simples. En l’àmbit tecnològic, hem fet en un mes i mig el que hauria trigat anys a fer. Hem hagut de reaccionar a marxes forçades perquè no volíem decebre ningú. Hem passat d’estar físicament en un despatx a treballar des de casa donant els mateixos serveis i cobrint noves demandes en serveis socials, mobilitat, comerç, economia… El funcionariat moltes vegades és víctima de la ineficiència de l’administració i en aquesta ocasió tothom s’hi ha bolcat.
/ LLUÍS FRANCO
De cara a la crisi econòmica derivada de la Covid-19, quines seran les línies estratègiques de l’Ajuntament?
El pla de xoc consistirà en mesures d’activació i protecció: hem d’activar l’economia i hem de protegir la ciutadania afectada. Creixeran les prestacions socials i les ajudes i les partides destinades s’hauran d’incrementar. Ara, en això no hi podem anar sols. Qui es pensi que amb les mesures dels ajuntaments podrem sortir de la crisi, s’equivoca. S’ha d’acompanyar amb polítiques de l’Estat, de la Generalitat i de la Unió Europea.
Més enllà de les ajudes directes, han previst mesures per a la promoció de l’ocupació?
Anar a subvencionar-ho tot és un debat buit. No és possible eliminar tots els impostos i donar ajudes a tothom. El més fàcil ara és donar diners i fantàstic! Això es fa un mes però no és una política sostinguda. Quan pensem en mesures de reactivació, parlem de mesures transformadores, que és més complicat: fer que les empreses d’aquí no tanquin, aconseguir que el comerç es readapti a la nova normalitat tant en l’àmbit físic com on-line. Volem donar un lloc a les empreses que es relocalitzaran després de veure’s aïllades per la Covid-19 i per això caldrà adaptar el Pla General d’Urbanisme.
Parlem en termes concrets. Quant preveuen gastar de forma extraordinària en la Covid-19?
Hem dedicat 1,2 milions d’euros a la contenció de l’emergència social i ara hem d’acabar de valorar quants diners hi podem abocar. Ràpidament, al llarg del 2020, podrem gastar al voltant de 7 milions d’euros en la crisi de la Covid-19 com a xifra aproximada.
Això pel que fa a la despesa… I les arques de l’Ajuntament en quin punt es troben?
A partir de l’estudi econòmic-financer intern i a falta de veure com aniran aquestes setmanes, calculem que els ingressos municipals han caigut entre 13 i 17 milions d’euros. És una sotragada important perquè hem deixat de cobrar taxes d’ús de la via pública, terrasses, plusvàlues, la TUS… Per això, s’han de refer tots els números i les línies estratègiques.
/ LLUÍS FRANCO
I els diners que té l’Ajuntament al banc? No es poden tocar?
Patim la regla de la despesa i del pla econòmic-financer heretat del mandat passat. Així que per més diners que jo tingui a la butxaca, no me’ls puc gastar. A talla d’exemple, l’any 2019 vam tenir 18 milions d’euros de superàvit, diners que no ens podem gastar perquè tenim un sostre limitat per llei.
Així que no es podran utilitzar aquests fons?
Per fer-ho, hem d’acabar amb el sostre de la despesa marcat per la llei coneguda com a Montoro. Si no es fa, es penalitzaran les arques municipals i no s’aprofitarà la força del municipalisme. Tenim diners al banc i fins i tot ens podem endeutar perquè tenim uns comptes molt sanejats. Entenc que abans diguessin de no generar deute per fer una obra faraònica com les que vam veure per tot el país, però ara parlem d’injectar diners en l’economia, evitar que el comerç tanqui, potenciar llocs de treball… Aquí el que passa és que com que Europa exigeix limitar el dèficit i l’Estat i la Generalitat generen dèficit, com ho controlen? Dient als municipis: ‘No gastin i així gasto jo’.
Vostè sempre ha defensat el projecte europeu. Creu que la solució ha de venir de la Unió Europea?
Faig una crida a la Unió Europea perquè faci el favor de posar-se a imprimir bitllets i a injectar diners. Ara és quan toca i això és el que ha de fer, tal com es va fer després de la Segona Guerra Mundial.
Adaptar la Pista d’Atletisme va costar 175.000 euros a l’Ajuntament. Aquests diners es retornaran per part de la Generalitat?
Hem signat un conveni amb la Generalitat i ja tindrem temps per barallar-nos pels diners. En el seu moment, hi havia gent morint i els diners no podien ser una variable. Per això defenso la inversió a la Pista d’Atletisme i tornaria a prendre la mateixa decisió sense cap mena de dubte. Ara per ara, em preocupa més com recuperarem l’espai.
Quan ho preveuen?
Dependrà de com evolucioni l’epidèmia. Si tot va bé ens podríem situar després de l’estiu. Un cop puguem desmuntar l’hospital i recuperar l’equipament esportiu, demanarem ajuda. Ara hem de ser conscients que la Covid-19 no s’ha acabat.
Per què l’Ajuntament va pagar 7.000 euros per allotjar els militars? No ha d’anar a càrrec de Defensa?
Sempre ho hem dit: hem de tractar bé qui ens ve a ajudar. El mínim que podíem fer com a ciutat era garantir un allotjament per als militars, tal com hauríem fet amb els bombers i el personal del SEM si hagués fet falta. A tots, per exemple, els vam pagar els àpats.
/ LLUÍS FRANCO
Què opina de la gestió de la Generalitat de les residències? A Sabadell han mort 75 avis, segons el Departament de Salut.
Precisament ens vam reunir amb la Generalitat el dimecres per parlar-ne. Les residències no s’han gestionat bé i no només ho dic jo… ha estat un dels grans problemes d’aquesta crisi. De tot plegat n’hem d’extreure una lliçó que des de Sabadell fa dècades que hi insistim: els serveis assistencials i de la salut són un binomi que no es pot destruir i s’han d’abordar conjuntament.
Aquest cap de setmana, l’Ajuntament ha anunciat que tallarà alguns eixos de la ciutat. Pensa que és l’oportunitat per fer més zones per a vianants? Hi haurà més Policia Municipal?
Convertir les grans avingudes en zones per a vianants no és la solució perquè en el retorn a aquesta normalitat que no serà normal hem d’evitar les concentracions de persones. Hem de tendir a esponjar i treballem perquè els carrers al voltant dels grans eixos també es puguin adaptar. Pel que fa a la Policia Municipal, estarà repartida per la ciutat i farem molta conscienciació… No puc tenir un policia darrere de cadascú. No ho pot fer ningú, cap ciutat.
Els autobusos de la TUS van buits. És el moment de fer canvis de línies?
S’haurà de redefinir el transport públic segons si la gent deixa d’agafar una línia o en necessita una de nova. El transport públic ha quedat devastat pel que fa a ingressos i caldrà veure com es redimensiona la flota. I també s’haurà de mirar com canviar la ciutat per encabir el transport alternatiu, com el patinet i la bicicleta.
Per acabar, com visualitza el procés de desconfinament? Creu que s’ha d’abordar des de l’àmbit municipal o fins i tot per districtes, com apunten alguns experts?
És molt difícil. Aïllar una ciutat ja és complicat, imagina’t fer aïllaments dins els aïllaments. En una ciutat amb milions d’habitants, com les dels Estats Units, té sentit segmentar, però aquí acabaríem en situacions una mica absurdes com per exemple: un carrer sí i el del costat no. Més que ciutat a ciutat, m’ho imagino en l’àmbit d’Àrea Metropolitana de Barcelona.
