El futbol professional segueix fent passos per tornar. Es parla molt dels jugadors i les mesures hauran de prendre els clubs, però poc es parla d’un element clau per reprendre la maquinària futbolística: els àrbitres. El col·legiat sabadellenc David Medié Jiménez, que compleix la seva tercera temporada a la màxima categoria, ens explica què ha fet durant el confinament i com veu aquest nou futur del món del futbol, sobretot per una circumstància que ell ja ha pogut viure: jugar a porta tancada.
De fet, David Medié és l’àrbitre que ha dirigit, fins ara, l’últim partit disputat a la lliga espanyola: un Eibar-Real Sociedad. Era un duel que havia quedat ajornat al seu moment i es va disputar el 10 de març, quan va esclatar la crisi del coronavirus. La primera mesura va ser prohibir l’accés al públic i hores més tard es va paralitzar el campionat.
Com recorda vostè aquell partit, amb la graderia d’Ipurúa totalment buida? La primera sensació que vaig tenir és que alguna cosa greu estava passant, que allò anava de debò com s’ha confirmat després. Ens va agafar a tots de sobte. Al terreny de joc es fa molt estrany, però la meva obligació és mantenir la concentració i no relaxar-se. De fet recordo que vaig assenyalar tres penals.
Alguns poden pensar que per l’àrbitre és fins i tot un avantatge perquè no nota la pressió del públic. Potser és així, però personalment prefereixo jugar en un estadi ple de gom a gom. A l’àrbitre també li agrada gaudir de l’ambient.
D’altra banda, ara escoltaran més nítidament el que diuen els jugadors i tècnics al camp. Seran més condescendents? Tots ens haurem d’adaptar a aquesta nova situació, els jugadors, tècnics i àrbitres. Hem d’entendre que hi ha moments de tensió i ara vindrà la fase decisiva del campionat, però això no farà canviar la manera de dirigir els partits.
Ha aprofitat la primera oportunitat per sortir a córrer després del confinament obligat? Doncs sí, es tractava de recuperar sensacions després de 50 dies sense fer-ho. A casa he pogut córrer a la cinta o fer bici, però no és el mateix que córrer en un espai obert. Ara és com un rodatge i el cos s’hi ha d’acostumar de mica en mica
Els han posat deures des del Comitè d’Àrbitres? Hem estat permanentment connectats on-line perquè un àrbitre tampoc pot parar. Hem fet exàmens de regles i jo també m’he dedicat a veure jugades de partits meus, per analitzar les possibles errades. Al camp sempre fas una valoració subjectiva i la perspectiva del temps ajuda a veure-ho d’una altra manera.
Estem en ple debat sobre el retorn del futbol. Alguns jugadors s’hi han mostrat reticents. Com ho veu vostè, té por? De moment, no tenim cap informació. Penso que la decisió definitiva la té el Ministeri de Sanitat. Si hi dóna el vistiplau, jo no tinc gens de por de tornar a arbitrar. Entenc que ens aplicaran totes les mesures de seguretat.
Quina valoració fa de l’ús del VAR? Positiva. Ha fet més just el futbol. Ho entenc com una xarxa de seguretat per a l’àrbitre, però l’objectiu és precisament no caure en aquesta xarxa. La funció del VAR és rectificar una errada clara i manifesta. És bo per accions de blanc o negre com un fora de joc, però mai pot assenyalar un penal. Això només ho pot fer l’àrbitre.
El tema de les mans a l’àrea és el que ha provocat més polèmica. Fins i tot ha variat la norma sobre la marxa. Ara, com està? La instrucció és valorar l’acció i no la intenció. És més just. Determinar la voluntat o intencionalitat és gairebé impossible. Les mans de l’atacant són sempre sancionables encara que siguin involuntàries.
Satisfet de com està anant la temporada a títol personal? De moment estic content, però sóc conscient que ara arriba la fase decisiva del campionat, tant per als equips com per als àrbitres. S’ha de mantenir el nivell fins al final.
Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell
