La jove jugadora sabadellenca de bàsquet, Maria Gascón, ha viscut la doble cara de la moneda: el debut a la màxima categoria nacional i una lesió greu de genoll. El bàsquet i la carrera de Dret són les dues prioritats d'una noia de 22 anys que ara viu la part més fosca de l’esportista, com és una lesió greu. En plena pandèmia del coronavirus es recupera d’una intervenció de genoll –es va trencar els lligaments creuats i el menisc extern– que va patir durant un entrenament amb el seu equip, el Club Polideportivo Bembibre PDM, una població de la comarca d’El Bierzo, a la província de Lleó.
“Quan vaig saber que em volien fitxar el primer que vaig fer va ser mirar el Google Maps perquè no tenia ni idea d’on era. Es tracta d’un poble de 9.000 habitants i jo em preguntava com pot tenir un equip a la primera divisió femenina. La veritat és que tenen un pavelló impressionant que s’omple i el club està consolidat. M’hi he sentit molt a gust”, explica la Maria des de casa seva, a Sabadell, on viu amb els pares.
Ha estat el seu debut a la màxima categoria. Abans, ha passat pel Sant Nicolau de la nostra ciutat, Sant Adrià i el Bàsquet Cerdanyola, d’on va fer el salt al Bembibre. “No he jugat gaire, però he pogut aprendre i entrenar a un gran nivell. L’experiència ha estat força positiva”. Ella compartia pis amb dues companyes a Bembibre i sovint anaven a Ponferrada. Per cert, El Bierzo pot presumir d’un equip de futbol a Segona Divisió A (Ponferradina) i un de bàsquet a l’elit.
ESTAT D'ALARMA
La Maria desprèn energia positiva i ha afrontat aquest mal tràngol amb optimisme. De fet, es va posar en mans del Honved Orriols per activar la recuperació. “M’ha fet cridar de dolor algunes vegades. Fins i tot li vaig dir a la meva mare que si això és el que se sent en parir, ella no seria mai àvia... Però sé que és el que toca. Va tot força bé i ja he pogut córrer una mica”. Al pati de casa seva s’ha pogut treure el mono gràcies a una cistella que ha patit, durant anys, la seva passió pel bàsquet. Però la Maria també és realista i sap que el seu futur professional estarà lligat al món de l’advocacia. Aquest any fa quart de carrera i ara aprofita per estudiar i completar amb èxit els exàmens del segon semestre on-line. De fet, li ve de família: el seu pare Josep és advocat i el seu avi, Antoni Quintana, és tot un referent a la ciutat.
Com a anècdota, la Maria explica que “a Dret havia estudiat l’estat d’alarma i vaig pensar que aquest tema no sortiria a l’examen perquè ho veia inviable. Em sonava en una situació de guerra, però no m’imaginava que el podria viure mai en persona. Encara no m’ho acabo de creure”.
Ara només pensa a recuperar-se totalment i té assumit que “em tocarà fer un pas enrere, però espero continuar gaudint del bàsquet”. Això, segur.
