[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Divendres passat, l’Ajuntament, encapçalat per la mateixa alcaldessa, va presentar-nos per videoconferència el pla de xoc per reactivar la ciutat, en el marc d’una trobada amb el grup coordinador del Cercle d’Entitats. Vam rebre també un document explicatiu, de 171 pàgines, que he pogut llegir detingudament aquests dies.
En primer lloc, vull remarcar que la mateixa existència d’aquest document és ja un èxit en si mateix. És a dir, en un context tan advers, i en ple confinament, el fet que diverses regidories hagin pogut coordinar un full de ruta comú és un assoliment major. En segon lloc, també cal destacar positivament que no és una proposta tancada, sinó que se sotmet al debat ciutadà.
Endinsant-nos en el contingut, el més remarcable és que en el document es dibuixa, de manera implícita, una idea de ciutat. Voldria ressaltar un conjunt d’elements altament engrescadors: defensa del comerç de proximitat i la restauració com a catalitzadors de la vida urbana; aposta per la indústria i la millora dels polígons; impuls del districte d’innovació de l’eix Gran Via-Ripoll; foment de la mobilitat sostenible i d’una ciutat més verda; i, per últim, reivindicació de la cultura com a generadora d’identitat.
Pel que fa a les accions concretes que s’hi proposen, crec que n’hi ha de cabdals i que tenen cost irrellevant en comparació al seu alt potencial transformador. Em refereixo, per exemple, a agilitzar la tramitació de llicències o a revisar i flexibilitzar els usos urbanístics per potenciar l’activitat econòmica. Aquestes accions, juntament amb altres recollides en l’àmbit urbanístic, són assignatures pendents i el consistori sembla determinat a prioritzar-les. Ho celebro.
Per contra, no puc compartir que, dels 3,55 milions d’euros dedicats suposadament a la reactivació econòmica, 2,15 milions (un 61%) siguin el cost de contractacions pròpies de personal per part de l’Ajuntament. Aquí em pregunto quina incidència tindrà aquesta elevada partida en l’augment de la competitivitat de l’economia de la ciutat. Sobretot, si la comparem, per exemple, amb els 100.000 euros que es destinen en total a millorar els polígons.
Però bé, xifres a banda, vull concloure que el més rellevant del document és que presenta una diagnosi excel·lent de la situació actual, i projecta, per fi, una idea de ciutat il·lusionadora i esperançadora. Jo m’hi sumo.
