La majoria dels alcaldes metropolitans, entre ells Marta Farrés, i la Generalitat coincideixen a unificar els tres àmbits sanitaris –Regió Metropolitana Nord, la Sud i Barcelona ciutat– a partir de l’1 de juny. La proposta enviada a Madrid faria caure les barreres de mobilitat entre els territoris, una mesura que el D.S. ha volgut contrastar amb experts per saber si és convenient. Aquí n’exposem els pros i els contres.
S’acaba amb una divisió extravagant
En la divisió en tres àmbits actual [just en la infografia superior], Barcelona està tancada en ella mateixa, i això impedeix que els seus habitants es puguin veure amb familiars i amics de municipis just a tocar. De la mateixa manera, un veí de Sabadell no pot anar a veure un familiar a l’Hospitalet del Llobregat, però sí a Premià de Mar, per exemple.
La regió sanitària de Barcelona està concebuda com una entitat única que comprèn de Cunit a Arenys, i del Bruc i Sant Llorenç Savall fins a Barcelona. A l’inici del pla de desescalada, el Departament de Salut va considerar que la densitat de població elevada forçava el desconfinament en tres subàmbits, que han acabat sent quatre. Salvant l’Alt Penedès i el Garraf, s’ajuntaria un àmbit que està fent la desescalada al mateix ritme.
Més preparats davant del rebrot
La possibilitat d’un rebrot no s’ha esvaït. De fet, alguns models matemàtics, segons López Codina, el preveuen, i a Lleida ja s’ha produït. Ara bé, actualment hi ha més EPIs, tests de detecció, llits disponibles a planta i a les UCIs que a l’inici de la pandèmia, quan el sistema sanitari va haver de reaccionar davant d’una amenaça imprevista.
“Si hi ha un rebrot, s’estarà més atent i s’agafarà abans”, assenyala la doctora Gemma Navarro, doctora experta en malalties infeccioses a l’hospital Parc Taulí. La possibilitat d’un rebrot està prevista pel sistema català de salut i també per l’hospital Parc Taulí, que manté de forma prudencial equipaments annexos com l’hospital de campanya de la Pista d’Atletisme. El marge de maniobra reactiva, amb el sistema de fases, també ho facilita, segons l’experta.
5 milions de persones, concentrades
Les tres subregions acumulen 5.050.190 habitants, el 65% de la població catalana. Concentrar tantes persones sota un mateix paraigua sanitari pot ser arriscat. “La regió sanitària de Barcelona és molt gran i està bé fer-ne tres divisions”, apunta López Codina. Segons ell, si es mantenen separades, “serà més fàcil controlar possibles creixements”. “Jo m’esperaria”, afegeix l’expert.
La densitat de població és un factor de risc en si mateix. López Codina fa un paral·lelisme amb els incendis, que es produeixen per dos factors: les condicions ambientals (el virus) i l’existència de biomassa seca (la població susceptible a contagiar-se). “Podem tenir la mateixa temperatura a les Terres de l’Ebre que a l’Eixample, però hi ha més biomassa per cremar a Barcelona”, apunta.
/ LLUÍS FRANCO
Barcelona té una situació pitjor
L’evolució de l’epidèmia és positiva en tots els sectors de la regió sanitària de Barcelona. Tot i la dinàmica similar, l’investigador de l’equip de la UPC Daniel López Codina –que estudia l’evolució de l’epidèmia a Catalunya– apunta que “Barcelona ciutat està en una situació pitjor”.
En els darrers set dies, a la capital catalana s’han detectat 6.465 casos positius o sospitosos de Covid-19, mentre que a la Regió Metropolitana Nord se n’han produït 5.565 i a la Sud, 3.448. La mortalitat segueix una tendència similar: en l’última setmana han mort 112 persones a Barcelona per coronavirus, molt per sobre que les de les metropolitanes nord i sud (25 i 22 èxitus, respectivament, en aquest període).
ENQUESTA: Creieu que cal unificar la Regió Sanitària de Barcelona?
La mobilitat augmentarà
La mobilitat tant privada com pública podria augmentar amb la unificació de les regions, i això suposa una variable afegida. “Si augmenta la mobilitat, augmenta la vulnerabilitat”, assenyala López Codina. Segons l’Autoritat Metropolitana del Transport (AMT), entre el 17 de febrer i el 6 d’abril, la mobilitat general entre les tres regions va caure un 70%. En el transport públic, la caiguda va ser del 90%. Segons les dades que avança l’ATM, dins de la Regió Metropolitana Nord, el flux ha caigut un 47%. De la regió cap a Barcelona, la davallada encara ha estat més important: del 71%.
En els darrers dies, amb la desescalada, el flux de persones a trens i autobusos interurbans ha augmentat i la mobilitat en transport públic ha quedat un 75% per sota de les xifres pre-Covid-19, lluny d’aquell 90%. Pel director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM, Lluís Alegre, això respon a la tornada progressiva als llocs de treball. Considera que si s’ajunten les regions, no s’alterarà gaire el moviment en hores punta (fonamentalment per motius laborals), sinó en les hores vall.
Salut proposarà reunificar les regions sanitàries de Sabadell i Barcelona
