Joan Cuevas situa en l’educació un generador de desigualtat (malgrat les polítiques benintencionades), fet pel qual crida a analitzar la seva estructura.
Bretxa digital
En primer lloc, en enviar la canalla a casa, no s’ha pogut garantir l’ensenyament a distància. I és que es necessitava que les famílies tinguessin un accés digital que no ha estat així en tots els casos. “La majoria de països on s’està fent millor és allà on ja tenien una estructura preparada”, diu, i critica que el pressupost que s’està destinant a Educació és inferior a la mitjana europea, ja que a banda de la situació d’estrès per sobre de la mitjana que tenen per se, les famílies tenen una mancança de coneixements digitals per acompanyar els seus fills. “Així, no fan els aprenentatges o fins i tot van enrere”, exposa.
Reforç a l’estiu
Per això, aquest estiu serà especialment rellevant oferir recursos per recuperar l’espai perdut. “En la tornada a l’escola, cal avaluar bé quins alumnes s’han despenjat del conjunt i identificar quins aprenentatges han quedat sense assumir, perquè hi ha risc que siguin molts”, diu. Al factor negatiu del confinament cal afegir que, en si mateix, l’Estat és ja un dels països amb més abandonament escolar d’Europa. “Per això cal preparar un estiu enriquidor, amb espais on fer atenció socioemocional, sobretot als perfils d’escola que més ho necessitin”.
Segregació escolar
De fet, la segregació escolar és un gran factor de desigualtat. “Un noi de 15 anys d’una escola on es concentra l’alumnat desfavorit té – de mitjana– l’equivalent a tres anys menys d’escolarització que la resta d’alumnes d’escoles”, explica. “En canvi, si fem perfils barrejats, aquest desequilibri tendeix a zero”, afegeix.
Espiral negativa
No només es podria penjar part de l’alumnat, també el conjunt del nucli familiar, així com noves capes de població. “També hi haurà un increment de la població que caurà en la pobresa i el risc d’exclusió. I això vol dir un escenari d’estrès emocional brutal, que implicarà males decisions”, explica. Aprofundim en allò de les decisions, amb una càrrega més potent del que aparenta: “L’equació no és que ets tonto i per tant ets pobre, sinó que ets pobre i per tant prens males decisions”. O sigui, no hi ha predisposició divina. “Un fet que succeeix és que el coeficient de la gent en pobresa cau en picat i acaben prenent males decisions”, explica. I apunta a autònoms, àmbit del turisme i l’hostaleria… Tenen el risc que caiguin en una espiral de vida totalment negativa.
Retre comptes
Finalment, Cuevas assegura que tant Catalunya com l’Estat han tingut algunes de les tasses més altes del món de contagiats i morts. I apunta que el sistema de salut i control no estava tan preparat com en altres països, malgrat que l’OMS ja va alertar de la pandèmia el 12 de febrer. “Un cop passi tot això, els mecanismes de retre comptes hauran de dir què ha passat”. I una més: “I també caldrà extreure’n aprenentatges”.
Sobre Joan Cuevas – Politòleg, màster per la John Hopkins, treballa en l’àmbit de les polítiques públiques. Recentment ha presentat un llibre sobre l’impacte real dels ajuntaments de ‘transformació’. Actualment és el cap de projectes de la Fundació Bofill.
