Accelerar la recuperació econòmica i construir futur. Amb aquesta premissa cal encarar els pròxims mesos, segons l’enginyer industrial Antoni Garrell, director general de Fundit, fundació rectora d’ESDI. I per fer-ho, creu que no hi ha més remei que apostar clarament per la innovació i la quarta revolució industrial, la coneguda com a indústria 4.0: “No estar-hi és seguir ancorats al passat”. Això demana més recursos per a la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+- D+i) i invertir en tecnologia per assolir un cert grau d’independència tecnològica. Segons Garrell, actualment par- lar d’innovació vol dir tractar sobre l’organització, el procés i el producte. En el primer cas, perquè una cosa que ha demostrat el coronavirus és que “els models organitzacionals que teníem són obsolets, absolutament”; els processos que reclama la indústria 4.0 són totalment diferents i l’internet de les coses ens porta al fet que tot ha d’estar connectat i, per tant, els productes han de ser intel·ligents, smart.
Inversió en tecnologia
Digitalitzar-se. “Únicament el 20% de les empreses catalanes han fet la transformació digital”, subratlla Garrell. Per tant, el primer pas de tota empresa si encara no ho ha fet és aquest, tenir-ho tot en ordinadors: integrar els processos al sistema propi i de forma connectada amb les mesures de seguretat adequades.
Independència tecnològica
Una altra prioritat que segons l’expert sabadellenc ha posat en relleu el coronavirus és que cal tenir més independència; no dependre només de la Xina i els Estats Units. Garrell assegura que hi ha productes que ara s’importen que es podrien desenvolupar perfectament aquí. “Avui dia el coneixement està disponible, d’altres tenim know how i coneixement; no ens hem de conformar a comprar els robots a l’Àsia si els podem fer aquí”, exposa. No es tracta de fer-ho tot per repetit, afegeix, sinó tenir la capacitat de desenvolupar certs elements de tecnologia.
Tres sectors
Antoni Garrell creu que el coronavirus ha demostrat que “necessitem una indústria de proximitat”, basada en l’economia circular i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, perquè “és evident que el nostre sistema està destruint el planeta”. El sabadellenc aposta perquè cada país o territori tingui tres sectors clau: l’agroalimentari, el metall i el tèxtil, els que han donat resposta a les necessitats sobrevingudes que hi ha hagut, sigui al principi amb els aliments; amb els respiradors o els EPIs.
En aquest sentit, Garrell destaca el potencial tèxtil que té Sabadell, “enorme”, i per això creu que té unes oportunitats “enormes”. El futur de la indústria, continua, també implica les sèries més curtes i de proximitat. I si creu que Sabadell té una oportunitat amb la indústria tèxtil, el mateix pensa per al metall, un sector també competitiu al Vallès. Segons Garrell, el que haurien de fer les petites i mitjanes empreses locals és incor- porar valor als seus productes, innovar en producte, com els smart products. “I com més de pressa innovin, més de pressa es recuperaran i competiran en el món”, subratlla.
