[Per Raül Garcia Barroso, regidor d’ERC]
Aquesta setmana, per sorpresa, sense avisar, sense cap debat, sense cap informació prèvia (malgrat haver tingut comissions informatives fa 15 dies i un ple municipal fa escassament una setmana), i quan, de mica en mica, ens despertem de l’ensopiment social i polític derivat del confinament, hem tingut coneixement d’una notícia que, pel seu contingut i pels seus protagonistes, és d’extrema gravetat. El govern PSC-Podemos ha concedit a l’empresa Smatsa el fraccionament del deute de 2,5 milions d’euros que manté amb l’Ajuntament quan no fa ni cinc mesos que l’hi va denegar.
Què ha canviat? La resposta és: res. O pitjor encara: a hores d’ara, l’empresa ha presentat menys garanties per justificar la decisió municipal que la primera vegada. Fixin-se si hi ha menys garanties, que no n’hi ha cap. Malgrat això, el govern municipal pren la decisió de concedir el fraccionament del deute en còmodes terminis: en 48 quotes mensuals, és a dir, en quatre anys. Recordem que aquest deute té el seu origen en diners que l’empresa va cobrar de més a l’Ajuntament per feines no realitzades el 2015 i el 2016. Això ja no és que sigui immoral ( justament quan més diners fan falta a les administracions per afrontar els reptes de la crisi de la Covid-19), que vagi contra els interessos de la ciutat o qualsevol altre argument de caràcter polític o social que puguem esgrimir: és que és directament il·legal des del punt de vista administratiu.
No cal ser jurista: provi vostè de demanar un fraccionament i que l’hi rebutgin perquè les garanties no són suficients, i provi de demanar-lo de nou al cap d’un mes (amb l’excepcionalitat que la llei ho permet) amb menys garanties que l’altra vegada. El sentit comú ens dirà que té encara menys possibilitats que l’hi coincideixin, oi? Doncs depèn: si vostè és Smatsa i governa el PSC, té molts números que l’hi donin. Però això de les il·legalitats, com vostè sap, ho haurà de dir un tribunal, i no cal que li digui com van els tempos judicials. D’això dels jutjats, també en saben molt Smatsa i el PSC. Des del 2012, trepitgen jutjats i tribunals a Sabadell. Per això, saben que, abans que el jutge es pronunciï, passaran molts i molts anys, i Smatsa ja haurà pagat el deute de mica en mica (o no: ja ho veurem) i la ciutat no podrà disposar d’aquests 2,5 milions d’euros tan necessaris en aquests moments tan durs.
La situació d’involució política és clara. El Govern de Transformació (2015-2019) fiscalitzava i demanava el compliment dels contractes a les empreses concessionàries. L’actual govern d’involució PSC-Podemos admet, de forma injustificada, segones peticions de fraccionament quan la llei exigeix un canvi substancial de les circumstàncies (que difícilment pot donar-se quan ha passat només un mes), i no s’exigeix el pagament immediat d’aquests 2,5 milions d’euros. Per això, animem la resta de forces de l’oposició (la Crida, Junts i Ciudadanos) a mostrar amb fermesa la seva negativa a aquesta decisió del govern de la ciutat, que té com a únic objectiu servir els interessos d’una empresa privada en detriment dels de la ciutat.
Per acabar, li demano un exercici: si mira el seu compte bancari, és possible que, si el té domiciliat, aquesta setmana li hagin girat el rebut de la primera fracció del tribut de residus. Aquests diners es destinen, precisament, a pagar la despesa que suposa per a l’Ajuntament la feina que fa l’empresa Smatsa. Suposem que aquesta xifra és de 60 euros. Li pregunto: oi que potser li agradaria pagar-los en quatre anys, de mica en mica, pagant un euro i poc al mes, i que, a més, per poder fer-ho, l’Ajuntament no li demanés cap garantia i confiés plenament en la seva paraula i en el seu compromís de pagament? Doncs hi ha un petit problema: vostè no és Smatsa.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
