Publicitat
REFLEXIONS DE CONFINAMENT

Francesc Camps: "Hi ha d’haver algú que miri la ciutat des de lluny i la vegi tota"

El confinament ens ha fet fer moltes preguntes sobre l'arquitectura i l'urbanisme actuals i la seva idoneïtat per a situacions com les que hem viscut. Les propostes de canvi afloren ara amb més força que mai, però l’arquitecte sabadellenc Francesc Camps creu que no hem d’actuar només a partir del que ha passat ara, i aposta per fer una reflexió més profunda sobre el model de ciutat i de país, partint de més enrere. ”D’aquí a dos anys seguirem parlant del coronavirus? Podem repensar ciutats i habitatges sobre l’especulació d’un futur que encara no sabem? Jo crec que no”, apunta Camps. De com millorar les ciutats i els habitatges, però, sí que creu que cal parlar-ne. Sobretot, perquè al seu parer el coronavirus ha posat de manifest que un percentatge alt dels habitatges construïts en els últims 20 anys no donen un bon resultat, en el sentit que, bàsicament, "cobreixen les funcions que caben als dits d'una mà".

Discussió territorial

Camps és partidari d'aprofitar el moment per obrir el debat territorial sobre l’entorn metropolità, i aposta per les ciutats davant de les megaciutats que plantegen alguns experts. Segons l’arquitecte sabadellenc, “la ciutat és un avantatge perquè hi ha una coincidència d’interessos i connexions que fa que l’ésser humà visqui una mica més còmode, tingui més accés al coneixement i a les possibilitats”. En aquesta línia, aposta clarament pels Vallesos com a eix productiu que pot donar resposta a les necessitats de la població, aconseguint, per exemple, reduir el nombre de desplaçaments laborals a Barcelona. Un aspecte que Camps destaca del confinament és que, precisament, gràcies al teletreball s’han estalviat molts desplaçaments per feina a la capital catalana, amb els beneficis que això comporta per a la sostenibilitat, entre altres.

Publicitat

Ciutats de 15 minuts

“El teixit molt repartit del Vallès ens permetria tenir ciutats dels 15 minuts sense gaire esforç”, és a dir, que es connectarien entre elles en aquest temps. Prèviament, però, Francesc Camps reclama que “hi ha d’haver algú que miri la ciutat des de lluny i la vegi tota”, com a sistema complex que és. Cal pensar, manté, com potenciar parts estratègiques del municipi a partir de les seves necessitats i com aquestes interactuaran amb les altres, per això considera vital una visió global des de l’Ajuntament, on està segur que els tècnics ho fan, però no veu que els polítics tinguin aquesta mirada.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top