Assegura que va fer la primera crònica del primer enterrament per coronavirus a Catalunya, al Prat de Llobregat; va anar a fer un reportatge de l’aparcament d’avions a l’aeroport de Terol i d’un autocine a Mollerussa en què projectaven Joker. El periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas surt del confinament amb moltes preguntes, i també algunes respostes. Acostumat a bregar-se en conflictes internacionals, quan aterra a l’aeroport de Barcelona sovint veu el cementiri del Prat i es fa una pregunta amb què aquests dies ha pensat sovint: “Quina diferència hi ha entre morir en pau i morir en guerra?”.
Reduir el que és innecessari
Garcia-Planas creu que la Covid-19 ha posat en relleu que ens havíem omplert de coses innecessàries, com viatges d’un cap de setmana pel simple fet que tenen un preu molt econòmic, però sense valorar l’impacte mediambiental que tenen, per exemple. I es dona una paradoxa. Fa 100 anys, apunta, no hi havia tanta mobilitat, i la globalització, que és la que ens la permetia augmentar, és ara la que s’ha de frenar a causa del virus. També ha tret la conclusió que com a societat ens havíem oblidat del dolor gràcies a la sensualitat i el color. Entre les lliçons que treu el periodista, hi ha que els països més avançats han gestionat la crisi pitjor que els que no ho estan tant. “La Unió Europea, el G7 i el G20 han estat desapareguts. La crisi ha despullat estats i organitzacions”, subratlla. I posa en consideració que “estem venuts”, en el sentit que no podem saber si les dades que se’ns han donat són certes o no. El perill, alerta, és que els estats aprofitin la situació per controlar el ciutadà; “sempre que hi ha un cataclisme, una guerra que omple tots els diaris, hi ha gent que aprofita per rentar la roba bruta”.
O que estem més interconnectats biològicament del que ens pensem, per la ràpida transmissió que ha tingut el virus entre la societat de tot el món. Interessat a treure lliçons positives del confinament, Garcia-Planas també creu “la persona que no sap estar sola és perquè li falta alguna cosa a la vida”. El repòs porta a la soledat i d’aquí creu que en poden sortir coses bones, igual que estar amb molta gent sempre no vol dir estar menys sol.
Problema endèmic
Per Plàcid Garcia-Planas, Sabadell “sempre ha tingut una mena de pandèmia que no hi ha ningú els diumenges”. Crítica que engloba en el fet que “fa 40 anys Sabadell tenia relat i ara no en té”. Comparteix que des de la Transició tots els municipis han guanyat qualitat de vida, com el nostre, però destaca que “hi ha un orgull que elimina l’autocrítica”, la qual creu que manca molt a la ciutat i per ell és l’única manera d’avançar. Irònicament, considera que el negoci local seria comprar Sabadell al preu que val i vendre’l pel que diuen els sabadellencs. “Sortim per escàndols, no per coses bones”, subratlla. Per exemple, destaca que en 40 anys no s’ha plantejat cap projecte per a la Gran Via, l’autopista urbana de la ciutat. Segons ell, és un problema transversal, de tots els governs que ha tingut el municipi, no d’un en concret i siguin del color polític que siguin; d’empresaris i sindicats, etc.; “en general”.
Sobre Plàcid Garcia-Planas – El periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas és el cap de la secció d’Internacional de ‘La Vanguardia’ i ha dirigit el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. És el net de l’empresari tèxtil Josep Garcia-Planas de l’empresa Artèxtil.
