[Per Josep Mercadé, periodista]
La revetlla de Sant Joan d’aquest any és més esperada que mai. Però serà molt diferent de la imatge tradicional de la celebració del solstici d’estiu. Segurament tots estem molt cansats que ens vagin dient que res serà igual a partir d’ara i que bonic que era tot abans de la pandèmia. Potser ja n’hi ha prou. Aterrem a la realitat. Res té a veure amb la nova normalitat o la represa, segons l’idioma en què s’anomeni la darrera fase de la Covid-19.
Probablement, d’aquest 23 de juny el menys important sigui la mateixa revetlla. Com que des de fa uns dies hem deixat enrere aquest món virtual en què s’havien convertit les nostres vides, ara ens toca veure’ns davant per davant (sí, és clar, amb la distància preceptiva). Si cal, recuperant un temps d’incomunicació física i presencial. La revetlla de Sant Joan serveix d’excusa perfecta per provocar retrobaments. No hi fa res que aquest any no tinguem la flama del Canigó i que potser els petards perdin protagonisme.
Podem recuperar el plaer d’una conversa que girarà, inevitablement, al voltant de la pandèmia. Certament, és difícil desempallegar-nos d’aquest argumentari convertit en la màxima preocupació de les nostres vides. Cadascú hi posarà les circumstàncies més adients a la seva situació: econòmica, sanitària, social… Però tots haurem recuperat el valor de la comunicació directa. I això, d’alguna manera, és satisfactori.
Sembla que no pugui ser, però amb els retrobaments podem adonar-nos que som una mica diferents. En aparença intentem que res hagi canviat. Parlem del que fèiem o sentíem abans de l’esclat de la Covid-19. Cerquem un diàleg que, condicionat per tot el que ha passat, marca inexorablement un abans i un després en les nostres vides.
El més difícil per a tots és aquesta prospecció de futur que, com aquell qui cerca or enmig d’un riu, intenta esbrinar el que pot passar d’ara endavant. Veiem, sense posar-hi gaire atenció, les notícies sobre l’avenç de la pandèmia arreu del món, i com les xifres de contagis creixen de forma imparable. Ens aferrem al moment present, fugint de la situació passada, com si ja haguéssim superat un examen.
Ni nova realitat, ni represa, el més real d’aquest moment és la incertesa. No hi estàvem acostumats, com a mínim al primer món. L’exercici que tenim per resoldre no és gens fàcil. Cal concentrar-se en el que fem i en com actuem. I aquí rau l’èxit d’aquesta revetlla, que sapiguem actuar de forma conscient. Si ho fem així, segur que gaudirem de les coques de retrobament.
