El gas natural va arribar a Sabadell l’any 1968, i va ser la primera ciutat de l’Estat que va disposar d’aquest servei. Com a solució tècnica primer es va gasificar la Creu Alta, després Terrassa i a continuació es va acabar la resta de Sabadell. Si la nostra ciutat va ser pionera a disposar de gas natural el segle XX, també havia estat de les primeres, el segle anterior, que va il·luminar els carrers amb llums de gas.
A mitjan segle XIX, els antics llums d’oli quedaven antiquats i un nou sistema d’il·luminació per gas es va anar imposant. El gas utilitzat, que es coneixia com a gas ciutat o gas de l’enllumenat, s’obtenia per la combustió lenta de l’hulla (un tipus de carbó mineral).
Dels productes que s’obtenien per la descomposició de l’hulla, el que s’utilitzava per a l’enllumenat era l’hidrogen bicarbonat, que els anglesos van batejar amb el nom de gaz-light, gas-llum. Després dels processos de fabricació i depuració, el gas-llum quedava acumulat en el gasòmetre (una campana de grans dimensions submergida dins d’un dipòsit d’aigua). Una canonada per damunt del nivell de líquid, dins del gasòmetre, conduïa el fluid cap als distribuïdors de la xarxa de conducció. Mitjançant aquelles canonades, el gas arribava als cremadors o punts d’il·luminació després de passar pel comptador.
A Sabadell hi havia dues fàbriques de gas, una al carrer d’Alemanya i l’altra al capdavall del carrer de Buxeda. La primera va ser fundada, l’any 1852, per Felip Benessat amb els seus socis: l’enginyer Mr. Ridchard i el senyor Francesc Prats. Mig segle després, la companyia La Energia, que tenia la seu a l’actual plaça del Gas, va instal·lar una fàbrica de gas que es va inaugurar l’any 1900. Estava situada al capdavall del que seria el carrer de Buxeda. Atès que als voltants d’aquell terreny no hi havia un cabal d’aigua suficient, la companyia es va veure obligada a instal·lar una canonada soterrada per abastir d’aigua la fàbrica i el gasòmetre. Una canonada que anava des de la seu de l’empresa fins a la fàbrica de gas, passant pels carrers de Ferran Casablancas, per sota la via del tren del Nord, i pel que més tard seria el carrer del Bruc.
Les dues fàbriques es van fusionar, l’any 1902, per fugir de competències absurdes i evitar embolics amb les canonades de gas (moltes vegades no se sabia quines eren de l’una o de l’altra). L’empresa resultant va ser absorbida per la companyia Catalana de Gas y Electricidad l’any 1913.
Felip Benessat, l’impulsor
Realment, però, el veritable impulsor de l’enllumenat amb gas a Sabadell va ser el senyor Felip Benessat. Una personalitat no gaire reconeguda malgrat la seva intensa, i immensa, labor en tots els àmbits en què va intervenir i el seu compromís amb Sabadell. Farmacèutic de carrera, Felip Benessat i Bayés regentava la farmàcia de la plaça Major i era conegut com l’Apotecari del Pou. Nascut a Sant Julià de Vilatorta l’any 1815, va arribar a Sabadell l’any 1847, on ja vivia el seu germà Ramon. A més de ser pioner en la fabricació de gas, va destacar com a farmacèutic, com a químic, com a taxidermista, com a fabricant de ciris i també d’aigües minerals.
Coneixedor de les tècniques del francès Philippe Lebon i seguidor dels coneixements de Josep Roura a Barcelona, va aconseguir treure gas dels residus de les fàbriques tèxtils. Gas que acumulava en un primer gasòmetre muntat a casa seva per il·luminar la seva farmàcia i el seu domicili. Era el 1850. L’any següent es va atrevir, a més d’il·luminar casa seva i la d’un veí, a posar quatre fanals a la plaça Major. L’any 1852 la fàbrica que va crear amb els seus socis va permetre la il·luminació pública de Sabadell amb 200 fanals de gas que van anar augmentant ràpidament.
L’any 1863, Felip Benessat va ingressar al Seminari de Barcelona, on es va ordenar sacerdot. Va exercir com a capellà a la Casa de Beneficència de Sabadell, on va morir el 1878. El 1886 l’Ajuntament li va dedicar un carrer.
Així que es va començar a utilitzar el gas per a l’enllumenat, es va substituir la il·luminació amb oli. A la plaça de Sant Roc es van instal·lar al davant de la porta principal de la Casa de la Vila dos fanals monumentals de cinc flames cadascun, en què cada punt de llum quedava rematat per una règia corona comtal. Quedaven sobris i molt elegants.
En arribar l’electricitat i eliminar l’enllumenat per gas, aquells fanals van ser retirats i canviats per llums elèctrics que, estèticament, no tenien l’elegància dels fanals antics. Els dos vells de gas van ser desballestats a cops de mall. Molts anys després, l’Ajuntament en va instal·lar al mateix lloc dos d’iguals. Vol dir que els dos fanals elèctrics que hi ha actualment a la porta de l’Ajuntament són una còpia idèntica dels dos originals de gas instal·lats a mitjans de segle XIX.
La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell
