[Per Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta del grup municipal d’ERC]
Les escoles són arreu, però la majoria de la població en desconeixem el complex engranatge. La comunitat educativa té, com a fruit de la seva experiència, informació privilegiada sobre la societat. Per a la resta, la pandèmia ha revelat els estralls que la inequitat provoca: les escletxes socials, tecnològiques i educatives.
El tancament de les escoles a causa de la Covid-19 ha transparentat, per a la majoria, les desigualtats educatives que ja existien abans de la pandèmia. I ho ha fet d’una manera crua, posant a la vista de tothom les dificultats per als nens que viuen en contextos familiars de nivell econòmic baix. Nens que han rebut poc o nul suport educatiu per part de les seves famílies durant el confinament.
Hi ha, a més, una part d’educació informal: un capital cultural i educatiu que troba un lloc als ecosistemes que són l’escola, les famílies i l’entorn. Quan desapareix l’escola, les desigualtats augmenten no només en funció del nivell social, sinó, també, per la desfeta d’aquest espai. És en aquest punt on la segregació escolar mostra els seus efectes més nocius.
No es tracta, només, de repartir material informàtic amb connectivitat: la veritable escletxa és sobre els alumnes vulnerables, sobre les carències d’aquests infants i sobre les oportunitats que un entorn escolar no segregat els ofereix.
L’informe Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya de la Fundació Bofill situa Sabadell entre els municipis de més de 10.000 habitants amb un índex de segregació escolar molt alta, tant a primària com a secundària.
La segregació escolar es combat molt a poc a poc. Les dades han millorat mínimament els últims quatre anys arran de la voluntat de canvi del Govern de Transformació, que va reprioritzar els recursos públics per impulsar projectes de gran impacte qualitatiu que projectessin Sabadell com a ciutat d’oportunitats per a tothom. La segregació es pot revertir si s’actua amb coratge i lideratge sobre les seves causes, i no apareix de forma atzarosa o espontània: té moltes causes i, també, responsables que cal identificar perquè els recursos públics resultin realment eficients.
Les administracions són responsables de detectar els alumnes vulnerables. A Sabadell, l’Ajuntament en té identificats un 6,6%, però aquestes dades no són acurades perquè la mateixa administració sap que, com a mínim, un 18% tenen beca menjador i un 30% de la població es troba en risc de pobresa. Si no identifiquem correctament els alumnes vulnerables, dissenyarem polítiques insuficients.
Les administracions són responsables de corregir els efectes d’una preinscripció dissenyada per ser, sobretot, en línia, i d’una alta mobilitat de les famílies a causa de la Covid-19. Cal establir, urgentment, criteris clars i homogenis per detectar i distribuir els alumnes vulnerables –els matriculats fora de termini o de matrícula viva, també– si volem evitar que la segregació creixi.
Els centres educatius tenen una responsabilitat: les escoles més afavorides sovint estan poc interessades a introduir canvis efectius en el sistema que signifiquin una redistribució equilibrada dels alumnes perquè això en canviaria la comunitat.
I hi ha, també, la responsabilitat de les famílies que descarten escoles directament, fins al punt de no assistir a les portes obertes de l’escola segregada del barri. Exerceixen, certament, el dret a escollir centre, però dificulten, també, el dret dels infants a una escola equilibrada.
Cal lideratge i coratge per afavorir el canvi. De les administracions, de les escoles i de les famílies. És necessari, més que mai, un pla d’emergència educativa que aturi la inequitat. Un esforç nacional per ajudar les nostres escoles. Per fer créixer el país a partir dels valors republicans.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
