El ‘play-off’ exprés serà a porta tancada. L’afició haurà de patir i animar a la seva manera a més de mil quilòmetres de distància. Encara des de més lluny ho farà el soci arlequinat Roi Asher Gerszkoviez, que viu a Jerusalem, on va néixer ara fa 24 anys. Viu amb els seus pares -ell d’origen argentí i ella també de Jerusalem- en un barri al sud de la ciutat. Però, com es pot fer arlequinat un israelià? Doncs tot va començar amb una partida de Football Manager. El Roi és un gamer, és el seu hobby. Els videojocs el van apropar al Centre d’Esports. “En aquella època, el 2015, estava aprenent català i buscava un nou equip per jugar que fos català. De cop, vaig veure un amb una camiseta poc comú que jugava a Segona Divisió A. Em vaig enamorar del Sabadell en 5 minuts”, explica.
Malgrat el descens de categoria, ell no va desistir. “Com que a mi m’encanten els underdogs tenia la necessitat de seguir-lo de debò. Vaig enviar un missatge al club, però abans un aficionat (Óscar Corpas) va contactar amb mi per explicar-me tot el que volia saber del club. Després altres socis, com el Gustavo Ruiz, també em van donar informació. Això em va animar a crear la pàgina CE Sabadell Hebreu a Facebook”. El Roi és autònom i fa de traductor, majoritàriament de l’anglès, castellà o català a l’hebreu. També ofereix serveis tecnològics per construir pàgines web i està relacionat amb els jocs electrònics. Amb tres anys ja feia servir l’ordinador -ell encara ho descriu com la ‘computadora’- i amb sis trastejava per internet que considera “una part molt gran de la meva vida i dels meus projectes. M’encanta aprendre coses noves, nous idiomes. També m’agrada la política i la filosofia”.
“El futbol corre per les meves venes”, assegura. És lògic si tenim en compte que el seu pare va ser secretari del club Guaraní a Paraguai abans de venir a Israel. “En aquella època jo seguir molt el FC Barcelona per Messi, però a mi m’agraden més els clubs modestos i el futbol autèntic. Només sento un sentiment especial pel Centre d’Esports”. Un dels dies més feliços de la seva vida va ser quan va visitar per primera vegada la Creu Alta. La peña The Walking Arlekin Club el va convidar a sopar a la seu de la penya Los Califas i allà va submergir-se en la història arlequinada. Va poder conèixer, per exemple, al seu compatriota Gai Assulin que llavors jugava al Sabadell. El seu primer partit va ser un Sabadell-Lleida (1-1). “Ho recordo molt bé perquè em va servir per superar una època molt dura en l’àmbit personal. Allò gairebé va canviar la meva vida”.
Roi veient un partit del Sabadell al Gol Nord de la Creu Alta / CEDIDA (C. DÍAZ)
Ha tornat dues vegades més a l’Estadi, acompanyat de la seva mare. Recorda que ho va viure a la zona del Gol Nord amb els components de les penyes Honor 1903 i Supporters. “Em vaig passar els partits cridant i cantant! Una de les vegades vaig coincidir amb la gent del Bristol. Fins i tot alguns aficionats es van voler fer fotos amb mi, com si fos algú important. Va ser una experiència fantàstica”. Aquesta temporada també tenia previst venir a Sabadell, però el coronavirus va tallar els seus plans. Ara ja està centrat només en el ‘play-off’ exprés. Diu que el seguirà a través de Footers i escoltant la locució de Sergi Garcés i Adrià Arroyo de Ràdio Sabadell. “Cridaré els gols i cantaré les cançons de l’afició del Gol Nord perquè tot el barri sàpiga que el Sabadell ha pujat a Segona Divisió A. I la temporada que ve faré jugar als meus amics un PES 2015 per guanyar-los amb el meu equip!”
Ell prefereix definir-se com ‘hebreu’ i no israelià o jueu. La situació política al seu país és molt complicada. “Podria escriure un llibre. Vaig créixer en un país on cada dia hi havia un atemptat o explotava un autobús. Això et marca molt i no és fàcil assumir-ho. Gràcies a la col·laboració entre Israel i l’autoritat Palestina, ara tot està més tranquil i Jerusalem és una ciutat molt segura pels visitants. El problema és la mentalitat dels extremistes i el conflicte de l’oest amb els musulmans. També l’educació de la por i l’odi que promouen els governs. Busquen culpables en la història i així manipulen els seus pobles. Vivim en una bogeria per culpa de la ignorància i el racisme, però ens hem acostumat a tot això”. El Centre d’Esports és, sens dubte, una vàlvula d’escapament. El Roi ja somia com celebrar l’ascens i té alguna promesa preparada: “Vull anar a un partit de la lliga de la Primera Divisió d’Israel vestit totalment d’arlequinat i amb una bandera. A veure si surto a la televisió!”. Que així sigui.
