Vagi per endavant que no soc futbolero i que em costa molt vibrar d’emoció per una samarreta (o una bandera), sigui del color que sigui. Però confesso que he vibrat i m’he emocionat com el que més amb la gesta del Centre d’Esports Sabadell en aquest play-off exprés. A la redacció havíem calculat un 11% de probabilitats que el somni es complís. Molt difícil, per no dir impossible. Però l’estadística freda s’ha fos davant les ganes, la il·lusió, la professionalitat i la fortalesa mental de l’equip que ha estat capaç de formar i liderar Antonio Hidalgo.
La bellesa d’aquest triomf és que és un triomf completament merescut. Els arlequinats han cregut amb les seves possibilitats i han lluitat junts fins l’última gota de suor per rebre el premi. La ciutat té molt per aprendre d’un CES que, en dos anys i escaig, ha donat la volta a un futur molt negre. Darrere d’això hi ha un projecte sòlid, ben liderat i ben finançat que, Esteve Calzada, Bruno Batlle i Ana Navés, per una banda, i Antonio Hidalgo i tot el grandíssim equip de jugadors i professionals, per l’altra, han sabut quallar i han empès fins a la victòria.
Sabadell necessita referents d’èxit tangibles, basats en els valors adequats i que ajudin a projectar una ciutat ambiciosa, cohesionada i segura de si mateixa. Que l’equip de la ciutat guanyi com ho ha fet el CES, en un context tan complicat i després d’un procés de reconversió a vida o mort, el converteix automàticament en un exemple a seguir i en un element de tracció per a tota la ciutat a tenir molt en compte. Un projecte esportiu i empresarial de futur, clar i ben planificat, una gestió sòlida, avalada pels resultats, i uns valors basats en la feina d’equip, l’esforç, el compromís i la professionalitat. És o no és exemplar? És o no és un final èpic —quasi dramàtic— completament merescut?
Ara toca pair-ho, celebrar-ho responsablement i preparar l’equip i la ciutat per a la tornada al futbol professional. Pel sol fet de pujar, l’equip rebrà una bona injecció econòmica pels drets de retransmissió televisiva que, ben gestionada, hauria de permetre al Sabadell mantenir el tipus a 2A i fer-nos somiar encara més a futur. Segur que aquesta injecció, sumada a les visites dels equips d’arreu de l’Estat i les seves aficions, i a l’enorme impacte comunicatiu que tindrà l’ascens per Sabadell (pensem en el nom de la ciutat sonant setmanalment a les retransmissions televisives i radiofòniques a tot l’Estat, o en els principals diaris esportius; per no parlar de les travesses!), ajudarà a augmentar unes dècimes el PIB de la ciutat i, de retruc, el benestar de tots els sabadellencs. Honor al Sabadell! Gràcies, equipàs.
