Aquesta setmana, amb permís del Centre d’Esports, una de les protagonistes del grup Patrimoni Sabadell ha estat la Torre d’en Feu, situada al barri homònim.
El president de l’Associació Cultural Can Feu, Aleix González, n’ha penjat diferents fotografies. “M’agrada fer difusió del castell, és un element en ruïnes que molta gent no coneix i sempre hi ha un interès fugaç”, reconeix aquest guia turístic que sovint ofereix visites guiades a l’exterior de l’edifici -en ruïnes- a través de l’associació.
Aquesta imatge en concret data del 1934 i és d’un autor desconegut. Mostra una part de la façana principal de la torre, la part sud. Segons González, “és una forma de veure el castell amb esplendor i color, que fa que ho vegis molt més proper en el temps que en una imatge en blanc i negre”.
El que es veu a la foto és el camí de l’entrada principal, a l’esquerra del qual hi ha una sèrie d’avets i xiprers dels que ja només queda el que està més a prop de la porta. Actualment, tampoc es conserven els dos xiprers de la dreta ni la muralla.
La història de la Torre d’en Feu (i no pas castell de Can Feu, “perquè no ho era”, reivindica Aleix González), va lligada a la polèmica de les darreres dècades sobre el seu estil, de diferents etapes. Per exemple, la torrassa neogòtica -que surt a la imatge- data del 1901. L’edifici que veiem avui és una restauració romàntica d’un edifici del s. XVI, en honor a una torre medieval del s. XII. És a dir, es tracta d’una restauració d’un edifici d’arrels medievals, ja existent.
Actualment, segons el president de l’associació que lluita pel manteniment de l’edifici, el problema és que l’Ajuntament “no sap què fer-ne”.
