Si mai heu passejat a prop del restaurant Frutos un cap de setmana, haureu detectat una flaire que afama. També és probable que us hàgiu creuat amb cotxes vinguts d’arreu del Vallès que donen voltes buscant aparcament per la zona.
El conill amb allada -tant el gerent del restaurant com aquest periodista reivindiquen la denominació ajillo, però la paraula del corrector va a missa- ha popularitzat culinàriament Castellar del Vallès entre la comarca. Al Frutos en cuinen més d’un centenar a la setmana. L’any 1958, la primera de les quatre generacions Ramírez, xarcuters d’ofici, en servien tapetes perquè era un menjar econòmic. La segona generació es va posar a la butxaca els treballadors de la zona, que anaven diàriament al restaurant pels seus menús. En cap de setmana, s’omplia de famílies que hi buscaven el plat estrella. Després d’heretar receptes i fama, tercera i quarta generació Ramírez, Toni i Adrià, pare i fill, han revolucionat el negoci amb una gran inversió. Ha estat la seva reacció per sobreviure, en tots els sentits, al coronavirus.
“Jo sóc diabètic i hipertens, si a mi m’agafa…”, pateix Toni Ramírez. A l’entrada, han muntat una terrassa amb palès que aïllen els clients. A dins, un fuster ha construït infraestructures en forma de “coves” entorn d’algunes taules. Fins i tot, resulta romàntic. I hi ha aparells per purificar l’aire per tot arreu. “No només vull que la gent vingui i mengi segura, jo vull servir segur”, afegeix el Toni Ramírez.
Una de les infraestructures en forma de “cova” al Frutos / G.Plans
Abans que tot això, però, van adquirir una flota de tres cotxes i una moto, tots quatre vehicles de segona mà, per repartir a domicili per primera vegada en més de seixanta anys. “Del Frutos a casa”, posa en els vinils dels xassís. Amb el tancament de locals del sector de la restauració van veure que era una oportunitat i es van llançar a la piscina. Si els clients no podien anar al conill, el conill anirà als clients. Al principi, cambrers i cuiners conduïen les comandes, finalment han hagut de contractar personal. Ha estat un èxit: “No ens ho crèiem”, reconeix. Els plats arriben a Sabadell, Terrassa, Matadepera, Sentmenat o Sant Quirze. Si hi ha molta feina, el gerent també ha de posar-se a repartir. “Molts clients són els mateixos, però també n’hi ha de nous”.
Entorn del restaurant Frutos, els caps de setmana, encara costarà més aparcar.
