Ciutat

Jordi Ballart: “Sabadell i Terrassa han viscut d’esquena”

L'alcalde Ballart, a un parc de Terrassa / VICTÒRIA ROVIRA

L’alcalde egarenc advoca per l’entesa amb Sabadell, especialment a l’hora de fer front al “centralisme de Barcelona”. De fet, Jordi Ballart sosté que “més enllà de Collserola no ens tenen al cap”.

Què penseu de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per fer un Gran Barcelona? La proposta de Colau venia més a dir que els ajuntaments de la Regió Metropolitana ens impliquñessim en la governança del Pla Estratègic Metropolità. Una altra cosa és que després s’aprofiti aquest mecanisme per acabar articulant, algun dia, un altre òrgan. 

I entrar a l’AMB? Crec que no, és més aviat un instrument ds gestió, de serveis mancomunats. 

Llavors l’alternativa és seguir anant cap al Gran Vallès? La idea de tenir més connexió amb Granollers i l’Oriental és una bona. Però no fa falta que sigui amb una nova estructura administrativa. 

I que proposa Terrassa, seguir igual que fins ara? Proposem un Consell d’Alcaldies dels 164 municipis de la Regió Metropolitana, tant del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès. No volem un nou òrgan administratiu, sinó un lloc de debat on tenir la nostra veu. Perquè si no, ens assabentem de decisions que ens afecten a nosaltres pels mitjans de comunicació. 

Cal mantenir el Consell Comarcal? Té una funció per municipis petits. Per residus, per serveis socials, gestió de beques… Ara bé, per Sabadell i Terrassa (amb estructures grans), no té massa importància. Hi ha d’haver un debat a nivell de país. No tots els territoris catalans necessiten consells comarcals. En canvi, zones del Pirineu, terres de l’Ebre… clar que sí. S’ha de posar ordre, entre consells comarcals, federacions de municipis, diputacions, futures vegueries…

L’acord signat entre Sabadell i Terrassa és el pacte de dos davids contra Goliat? El que volem és que es visualitzi el pes que tenim. I sobretot, evidenciar el dèficit que patim, especialment en infraestructures. No pot ser que cada quilòmetre de Metro a Barcelona costi com tota una línia orbital ferroviària, que enllaçaria tots els municipis de la 2a corona. El cas de Granollers: Per anar-hi, cal agafar el tren i fer transbord a Barcelona. Acabes trigant dos hores, quan el tenim a tocar! 

Ballart, a un parc de Terrassa, llegint un exemplar de Diari de Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

Barcelona és el problema? Es parla molt del centralisme de Madrid respecte a Espanya, però també passa des de Barcelona envers les comarques. Tot s’ha fet des d’una visió centralista. Al final, s’ho acaba emportant tot.  

S’haurien de descentralitzar la seu de la Diputació fora de Barcelona? És molt simbòlic, però no crec que sigui la solució. Preferiria que canviés la lògica de planificació. Terrassa (3a ciutat de Catalunya en nombre d’habitants) i Sabadell (la 5a), han d’estar als llocs de decisió. 

Se’ls ignora? Posaré un exemple: A les cimeres per parlar de la crisi d’habitatge, Carles Puigdemont convocava a L’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona... Però no a Terrassa i Sabadell. Així que vaig trucar-lo per queixar-me i em va dir que senzillament telefonava als que tenia més a prop. Més enllà de Collserola, no ens tenen al cap. No ens recorden. 

Hi ha privilegis? De vegades també respon a lògiques de partit. El PSC, per exemple, té molt pes al Baix Llobregat i això influeix en que estiguin a les decisions. De vegades, des de la Generalitat en comptes d’interlocutar amb ciutats, s’ha fet amb partits. 

Publicitat

Com evitem els barris dormitori, amb veïns que cada dia marxen a treballar a fora? Entre d’altres, passa pel comerç de proximitat. Durant el confinament s’ha vist. En comptes d’agafar el cotxe per anar al Baricentro, s’han quedat aquí i han anat a la carnisseria del barri, a prop, però a la que no hi anaven encara.

Què aporta l’acord? La relació de Sabadell i Terrassa és de dues ciutats que en democràcia s’han donat l’esquena. No s’hi han coordinat. Mai no ens hem mirat als ulls. Dins aquesta rivalitat sana, hem viscut d’esquenes. Si anem junts, tindrem més possibilitats. 

No he vingut fins a Terrassa en carril-bici, la veritat, per a fer l’entrevista. La N-150 fa por.   Té massa volum de trànsit. Però ha de ser una via civica. El tram sabadellenc del carril bici ja està planificat, ara falta el terrassenc. És veritat que depèn de la Generalitat. Com que mai hem anat a l’una, no ha sortit. Però ara sí. 

I si anés a l’aeroport, mai podré anar en la Renfe sense intermediaris? Serà molt difícil. Coincidim amb la vostra posició… Però el Maresme i el Vallès Oriental no hi està d’acord. Hi ha molts interessos en joc.

I el túnel d’Horta? Ajudaria a connectar els barris del sud de Terrassa amb els del Sud de Sabadell. Però el Departament de Territori i Damià Calvet prefereixen millorar la connexió amb Barcelona amb el desdoblament del túnel del Tibidabo, que connecta Sant Cugat i urbanitzacions d’un estil similar -molt diferent de Cerdanyola, Terrassa i Sabadell. Hi ha un rerefons ideològic. 

El perfil socio-econòmic dels usuaris de FGC i Renfe és diferent? En general, sí. Es va fer FGC, la línia dels rics, que passa per Mira Sol, Valldoreix, Sant Cugat.... I després està la Renfe, quan es va planificar tot allò, consideraven com dels pobres, com els suburbis de Barcelona. Amb les noves infraestructures equilibrem i cohesionem la societat.  

FCG podria tenir aquesta concepció, però avui dia està igualment saturada. Sí, 177.000 persones del Vallès entren i surten de Barcelona cada dia. Les vies no donen per més. 

Està damunt la taula fer un comboi llançadora entre les estacions de Renfe? No entre Sabadell i Terrassa. Però abans sí que demanem trens semidirectes a Barcelona -com abans, que paraven en 3 o 4 estacions-. I amb FGC també: Si hi ha desdoblament del Tibidabo, s’hi poden posar trens ràpids. 

Vostè se sent del Vallès? No vaig enlloc i dic que sóc del Vallès. Hi ha una història. Però a Terrassa molt poca gent et dirà que som vallesans. 

Però té Terrassa referents clars d’idiosincràsia, que generin auto-orgull? Des dels principis de la democràcia, la gent de Terrassa se sentia molt poc identificada amb la ciutat. Crec que els Jocs Olímpics van canviar això. Van fer que sortís al mapa, se’n parlés d’ella. Ara estem en un moment que hem de recuperar l’orgull de viure a Terrassa. Ara hi ha aquella cosa de ‘Sabadell és millor que Terrassa’. I a l’inrevés. Molts missatges que rebo per les xarxes comparen la Rambla de Sabadell amb la de Terrassa; el comerç, El Corte Inglés… “Es que aquí ens hem quedat petits”. I no és cert. 

Però que enveja de Sabadell? Res. M’agrada les persones que hi conec, que son gent maca. Pero envejar, no envejo res (riu).

Un pacte per escurçar 40 anys i 8,5 km de distància

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top